Comunicat de les Famílies a l’Escola

Donada la situació que hem viscut aquests darrer mesos i, tal com es presenta el curs escolar següent, L’AFA ha fet arribar a l’escola aquest comunicat que volem compartir amb les famílies.

A prop del DMS, el 27 de maig de 2020.

Comunicat de les famílies a l’Escola Dolors Monserdà-Santapau

Estimats/des mestres i tots/es aquells/es que feu possible l’Escola Dolors Monsedà-Santapau,

  1. PATIM UNA CRISI, SÍ. PERÒ LA XARXA ÉS BEN FERMA PERQUÈ FA ANYS QUE LA TEIXIM

Ens ha tocat viure un moment molt difícil. La crisi sòcio-sanitària de la COVID19 ens ha dut, entre d’altres, a una EMERGÈNCIA EDUCATIVA (com diu el Departament d’Educació).

I és perquè vivim aquest moment, passats ja més de dos mesos i mig de confinament, tancament d’escoles i excepcionalitat, que som ben conscients del valor d’allò que teníem, tenim i, cap dubte, seguirem tenint: una escola extraordinària! Feta de mestres, direcció i altres molts professionals extraordinaris. I, per un cop de sort més atzarosa, unes instal·lacions i ubicació privilegiades. Quina sort tenim. Que en són d’afortunats, els nostres fills i filles!

Coneixem l’esforç col·lectiu del conjunt de mestres de l’Escola durant aquests darrers anys. Sabem que els i les professionals de l’educació sempre heu treballat en la millora contínua de les propostes pedagògiques a les escoles. Però també és cert que, els i les qui treballeu al Dolors Monserdà-Santapau, heu redoblat esforços els darrers 4-5 anys. Heu anat incorporant millores que estan consolidant un projecte fantàstic!

Gràcies per no afluixar, gràcies per no conformar-vos, gràcies per seguir empenyent i treballant fort (any a any, curs a curs) per oferir, a cada un/a dels nostres fills/es els millors aprenentatges possibles que els ajudaran a ser feliços/es.

Gràcies mestres i gràcies a tots/es els i les professionals de l’escola!

A la vegada, també volem posar en valor la participació de les famílies com un eix vertebrador de l’escola pública. I, en particular, la comunitat educativa de la nostra escola ha treballat perquè fos així des de fa molt de temps, i encara més en els últims anys, on a través de comissions mixtes i plataformes específiques de participació s’ha pogut concretar encara més el recolzament que les famílies podíem oferir i que, creiem, ha contribuït a fer del Dolors Monserdà-Santapau l’escola que avui és.

2. PERQUÈ PATIM, CAL QUE TINGUEM CURA DE TOTES I TOTS. CAL COMPRENSIÓ I SOLIDARITAT.

Sabem que ara tota aquesta feina ha quedat interrompuda. I no està resultant fàcil per ningú. Som ben conscients de les dificultats amb què us heu trobat. Per suposat, l’escola presencial no es pot substituir. Aquests darrers dos mesos, els i les mestres heu hagut de pensar i organitzar la vostra tasca docent adaptada a la nova situació. És gairebé un canvi de paradigma. De l’escola presencial a una escola a “distància”? I en dos dies? Hom podria dir que, de cop i volta, les famílies hem hagut d’entrar a les aules per ajudar-vos en la tasca docent. I, vosaltres, sense poder posar en pràctica la millor de les vostres aptituds i recursos, la de saber escoltar (amb tots els sentits) i acompanyar en l’aprenentatge al vostre alumnat. Perquè, des de casa, no podeu. Quin greu! És com si al als/les jugadors/es d’un equip (de bàsquet, futbol, handbol,…) els digueren que en la represa de la competició no podran jugar. Que podran fer recomanacions a uns quants socis/es o seguidors/es del seu club de com jugar cada partit. Els hi procuraran alguns materials i idees. Però, sense poder jugar-los, com se sentiran? I a la tornada de “vacances” d’estiu, podran començar la nova temporada jugant? No podran fer-ho fins que hi hagi vacuna? A alguns/es ja els hi toca plegar dels terrenys de joc per jubilacions o altres raons…

Volem compartir, amb totes i tots vosaltres, que ens sap greu el què us toca viure i que prenem consciència d’aquesta immensa dificultat i frustració! Ens heu donat una lliçó especialment valuosa de coratge, per aprendre a conviure, amb tan escasses eines, amb la vostra feina, probablement la feina més bonica i més difícil, que ara ha esdevingut menys bonica i més difícil.

El nostre reconeixement i admiració. De cor.

I les famílies? Ostres! Cal reconèixer que ho estem patint de valent. Us enyorem molt i estem vivint unes setmanes molt i molt exigents i amb una càrrega emocional ben intensa (una muntanya russa!), cercant equilibris insostenibles i tan fràgils, que moltes ja hem caigut (i tornat a aixecar) diverses vegades. Ens està afectant però seguim i seguirem endavant!

3. I ARA QUÈ? CELEBREM-NOS VALENTES, CAPAÇES I ENGINYOSES PER AFRONTAR AQUEST REPTE I SABEM-NOS PREDISPOSADES A TREBALLAR CONJUNTAMENT

Conscients que el repte que tenim al davant és enorme i que els recursos sempre són escassos, voldríem acabar aquest text oferint-vos la nostra col·laboració com a famílies. Ja hi ha una manera de fer a l’escola de comptar amb la participació de tots els agents de la comunitat educativa en la construcció i funcionament del centre. Però ara més que mai, davant d’aquest gran repte de fer escola en un context tan complex, pensem que aquesta col·laboració ha de ser encara més intensa, propera i, fins i tot, “professionalitzada” (professionalitzada en relació a les aportacions qualitatives i quantitatives de les famílies). Ens posem a la vostra disposició per dur a terme les directrius que el Departament us vagi donant. Per fer “taules” de treball i estudi d’iniciatives i/o execució de les mateixes en aquells fronts en els que considereu adient i oportuna la nostra participació. Creiem que com a famílies podem organitzar-nos i oferir recolzament en temes específics, com puguin ser qüestions de:

  • logística de l’organització dels espais de l’escola,
  • la comunicació més efectiva en temes de salut i seguretat al centre o
  • la gestió i cobertura a les tasques que es facin necessàries des de plataformes on-line, així com, en la mesura possible,
  • concentrar o ampliar partides pressupostàries de l’aportació de les famílies, per abordar de la millor manera aquesta excepcionalitat.

Són aquests els principals eixos que se’ns apareixen, però els expressem amb tota la humilitat possible, perquè sabem que sou vosaltres, Equip Directiu i Claustre, qui els identificareu amb més precisió i, a la vegada, qui heu d’establir les bases de la col·laboració.

Som una comunitat educativa que té eines, enginy, creativitat i força suficients per fer front a aquest gran repte. Plegades, trobarem la manera de fer escola i fer-la molt ben feta. Tan ben feta, que ben segur que n’estarem tant o més orgulloses que ara. I a la vegada, perquè no, podem arribar a ser font d’inspiració (d’aprenentatges i d’esperit) per d’altres.

Perquè totes i tots som escola. Perquè cal que ens cuidem mútuament. Perquè, juntes, tenim el què fa falta. Si us plau, compteu amb nosaltres!

Gràcies,

La Junta de l’AFA i les delegades i delegats.

3 Comentaris:

  • Anna Sirvent Balsells / Respon

    Totalment d’acord!
    Moltes gràcies Escola, gràcies Junta de l’Afa i delegades per aquest escrit i endavant que la vida continua!!

  • Família Falgàs Pla / Respon

    Moltes gràcies a tots i totes: al personal de l’escola, docent i no docent, a la Junta de l’AFA, a les comissions, a les famílies i sobre tot a les nenes i nens que tanta adaptabilitat han tingut a aquesta situació que estem patint.
    Seguim aprenent dels notres fills i filles cada dia.
    Una abraçada

  • Anonymous / Respon

    Hola;
    Situacions extraordinaries requereixen mesures extraordinaries.
    Pero el comunicat te un error de base.

    Hi ha dos punts claus;
    1- no es fa cap reflexio sobre el neguit actual de les families.
    No es tracta de agafar demandes concretes, sino de reflexionar sobre el tema.
    2- no es planteja cap proposta de millora vers al futur.
    Que pasará al setembre?
    Es pensaran formes de millorar el funcionament?

    I per aixo crec que aquest manifest deixa fora families critiques amb el funcionament actual i families que demanden millores en la forma de fer o noves propostes de futur.

    I tot aixo no es una crítica a l’escola, a la que s’agraeix el esforç adaptatiu que ha realizar devant una situacio excepcional.
    No.
    Sino que es una critica al comunicat que no ha reflexat els diferents neguits, les esperançes i les pors de la pluralitat de les families.
    I devant de la falta de reflexio, aquest comunicat queda com a paper mullat.

    Potser es podría haber enviat com a “Junta del AFA”, pero no com a ” Families del DMS”

Deixa un comentari

El teu email no es publicarà. Camps marcats amb * són obligatoris

Categories