Albert Canals, pare de l’escola

En aquesta secció  de mares i pares de l’escola volem tenir un espai per compartir experiències de col·laboració participativa de les famílies amb l’escola. Avui us presentem l’Albert Canals, pare de la Lola de 2n i del Pinxu (Oriol) de P5, a més de Dissenyador gràfic de professió i inquiet per l’educació la resta del temps.

Hola Albert! Presenta’t!

Sóc l’Albert Canals. Abans d’estudiar disseny gràfic a l’escola Llotja de Barcelona, vaig estudiar electricitat i electrònica: programació, quan encara els monitors eren de fòsfor verd i els disc eren grans com un full A5. Va ser quan vaig començar la carrera d’enginyeria que vaig veure que allò no era ben bé el què volia ser de gran… Ara bé, amb el temps, i les noves tecnologies, i sobretot al ser pare, vaig veure que tot allò que havia estudiat prenia un altre caire, i que potser valia la pena tornar-hi. I ara estic a mig camí, amb un peu a cada lloc, lluitant per continuar amb la meva professió tot i tenir el cap més en tot el moviment “maker” i amb les noves eines de programació i fabricació digital enfocades al públic infantil i adolescent, per tal de proveir-los, amb la mesura del possible, per a les professions d’ara i de futur. És per això que amb el meu germà vam muntar una empresa on oferim tallers i propostes innovadores per a l’educació. També col·laboro amb un grup de pares de diverses escoles de Catalunya, que ens dediquem a ensenyar Scratch (llenguatge de programació creat per el MIT i enfocat directament als nens/nenes) i altres “invents makers” a les escoles i espais públics, com l’Ateneu de Fabricació de Les Corts, la Festa de la Ciència…

En què ha consistit la teva col·laboració amb l’escola?

Fa alguns dies vaig col·laborar amb l’escola per fer una classe de iniciació a la robòtica. Una pinzellada. Al DMS vam fer un taller amb les Bee-Bot, unes encantadores abelles programables, amb les que podem treballar conceptes de espai, de temps i de raonament. Aquestes abelles són el primer pas cap a la programació més complexa de robots. Estan pensades per a nens i nenes de P5 fins a 2on. I van ser el punt de partida ideal per fer una presentació de “Què són els Robots?”. Comparant-los amb les persones, vam veure com s’alimenten, com pensen, com “veuen” o “senten” i com es mouen. També com els programem, i què és un “programa”. I al final la gran pregunta… són intel·ligents els robots? Van sorgir un munt de comentaris i preguntes i els nens i nenes s’ho van passar d’allò més bé.

Qui et va proposar fer-ho? Qui et va engrescar?

Doncs va ser un seguit de casualitats… Arrel d’un taller que vaig fer a Lluïsos de Gràcia vaig conèixer els CRP, els Centres de Recursos Pedagògics del Departament d’Ensenyament i del Consorci. Em vaig posar en contacte amb ells perquè cedissin material (Bee-bot) al DMS. Paral·lelament la Laura, professora de 2on, també s’hi havia posat. El CRP va informar a la l’escola que un pare havia demanat el material (jo, encara estic esperant una resposta, aish) i la Laura va lligar caps. Així que quan vam tenir les Bee-bot a l’escola vam decidir muntar el taller. Després vam repetir el taller a les dues classes de P5.

Què has aprés de l’experiència?

He aprés que hi ha noves fórmules en l’educació, cosa que ja sabia i que no dubtava. Jo mateix vaig “patir-ho” de petit. Noves fórmules que permeten que els nens i nenes coneguin conceptes d’una manera diferent, molt engrescadora i actual.

Fins i tot les mateixes mestres em comentaven com canviava la implicació dels alumnes en aquest tipus de tallers! Doncs potenciem-ho!. Caldria potenciar molt més aquestes eines i crec que és una feina dels mestres posar fil a l’agulla. Hi ha un munt de recursos a internet i un munt de conferències per tal de donar la volta a l’educació actual. És un tema del que se’n parla molt però que es fa poc. Els pares som conscients de les limitacions dels recursos però no només és aquesta la qüestió. Ja hi ha un munt d’escoles posant-se les piles en aquests temes i sé que els resultats són boníssims.

Hi ha alguna cosa que t’hagi sorprès?

Em van sorprendre les ganes de conèixer i d’aprendre dels nens i nenes, la bona sintonia entre els companys, el gran treball d’equip que van realitzar. I sobretot la gran quantitat d’experiències, comentaris i preguntes que tots fèiem. M’ho vaig passar molt bé!!

Què et sembla la col·laboració puntual de famílies a l’escola?

Sí, és una bona pregunta. Em sembla perfecte que els pares i mares puguem complementar el que s’ensenya a l’escola, però ara bé, crec que hauria de ser com una cursa de relleus… Passem el testimoni i l’escola n’hauria d’agafar el relleu per seguir la cursa. No s’hi val estancar-se en el fer de cada dia, any rere any. L’educació que tenim actualment a totes les escoles és del segle passat, i poques coses serveixen en el món actual. Cal sensibilitzar els nens en els reptes del SXXI.

Vols afegir alguna cosa?

Voldria que la biblioteca deixés el seu espai, durant un dia al mes, o cada quinze dies, o quan fos, i convertir-ho en un ESPAI DEL “FES-HO ARA”. Fer coses, construccions, maquetes, petits invents, Lego, tallers, treball en equip, robòtica, etc. Seria genial.

GRÀCIES ALBERT!!