Resum de la xerrada “El desenvolupament de les emocions”

La intel·ligència emocional és l’habilitat per prendre consciència de les emocions pròpies i de les dels altres, i també la capacitat de regular aquestes emocions. No podem regular les emocions si primer no les identifiquem.

Quan som petits, tenim molta capacitat per llegir les emocions, però, si no seguim exercitant aquesta capacitat, es va perdent a mesura que creixem. Per aconseguir tenir una educació emocional podem:

1. Adquirir coneixement de les pròpies emocions.

2. Saber identificar les emocions, primer les pròpies i després les dels altres.

3. Determinar correctament les emocions (p. ex., fem plans amb els fills i després es desfan, nosaltres diem al fill que no s’enfadi, però el que està es decebut i no enfadat). La intel·ligència emocional és un fre a dir coses que fan mal, treballa com llegir les emocions dels altres.

4. Desenvolupar l’habilitat per gestionar les pròpies emocions: hi ha massa emocions que ens perjudiquen i no les hem de negar, el fet de regular-les o modificar-les ens ajuda. Les hem de gestionar el millor possible per tal que ens vagin a favor i no a la contra.

5. Posar el llindar de tolerància a la pròpia frustració. Identificar si és una decepció o una frustració, o el que sigui, però no tapar aquestes emocions, sinó construir (pensar què podem fer per la propera vegada que ens passi això).

6. Prevenir els efectes nocius de les emocions negatives: hem d’identificar què ens ajuda a superar aquestes emocions.

7. Desenvolupar l’habilitat de les emocions positives, capacitat d’esforç.

8. Desenvolupar l’habilitat d’automotivar-se. El sentiment d’orgull és un motivador molt gran!

9. Tenir una actitud positiva vers la vida ajuda en tots els moments.

10. S’ha d’aprendre a fluir: quan es gaudeix amb alguna cosa, l’emoció és intensa, però hi ha d’haver repte i se n’ha de tenir l’habilitat. Llavors és quan surten les emocions en positiu més intensament. Hem de posar un repte d’acord amb les habilitats que tenim, tot i que ha de ser prou complicat per gaudir de la superació. Per tant, cal oferir als nostres fills la possibilitat de tenir aquesta sensació.

On més es pot incidir en l’educació emocional és a la família, tot i que a l’escola sempre està implícita i també s’hi treballa. En família és fa a diari, ja que el vincle entre les persones és més gran i intens. La família és l’entorn imprescindible per treballar l’educació emocional. Si no es treballa aquí, és més difícil que s’adquireixi només a l’escola.

Algunes emocions poden ser perjudicials:

Viure amb emocions negatives té costos molt alts en la nostra salut i en la dels nens. Les emocions perjudicials que apareixen més a la societat són:

– L’estrès: si no volem córrer als matins, podem posar a dormir més d’hora els nens. Un dia pot ser que haguem d’anar corrents, però si ho fem cada matí, és perjudicial.

– L’ansietat: el 70% del temps les persones estem preocupades per coses que no passaran. No hem de preocupar-nos per coses que no podem solucionar i en les quals no podem incidir. “Cercle d’incidència/cercle de preocupació” (p. ex: em preocupa que la meva mare estigui enfadada perquè no li he trucat, doncs “truca-li”!!) (p. ex., em preocupa si el concert sortirà bé, hi pots fer alguna cosa? Doncs oblida-te’n, ja et consolaràs si va malament!)

– També són habituals la por, la tristesa, la depressió, la ràbia.

Si se n’és conscient, es pot treballar per modificar aquestes emocions.

Nosaltres transmetem les nostres pors als nostres nens, hem d’intentar no fer-ho. Ells ja desenvoluparan les seves pròpies pors i el que hem de fer és acompanyar-los.

La vida precipitada transmet ansietat, inseguretat i ràbia.

Cal conèixer-se un mateix per poder conèixer l’altre. Del coneixement de les meves emocions, passem a l’”empatia”.

L’empatia és la clau per connectar amb els altres, és l’habilitat per entendre les necessitats, els sentiments i els problemes dels altres, per posar-se al seu lloc i, d’aquesta manera, poder respondre correctament a les seves reaccions emocionals.

L’empatia comença en un mateix. Hem de saber identificar els nostres propis sentiments per poder identificar els dels altres. Ens hem d’aturar del nostre ritme frenètic per mirar com ens sentim, com estem manifestant el que sentim. Hem de mirar què podem fer per modificar o mantenir les emocions que ens ajuden o ens perjudiquen.

Hem d’identificar les emocions dels nostres fills i treballar-les des de l’exemple. Els hem de dir com ens sentim nosaltres i parlar des del propi sentiment. Així, amb l’exemple, s’ajuda el nen a identificar els seus propis sentiments i els dels altres.

“Per treballar els diferents sentiments us recomano el llibre Els sentiments del Fèlix, que teniu a la biblioteca. Cada sentiment es mostra en diverses situacions i es pot veure com s’expressen els sentiments a cadascuna d’aquestes situacions. Al nen també el reconforta saber que a algú més una determinada situació li origina un sentiment, i així aprèn a posar-li nom.”

Totes les emocions són legítimes. Les conseqüències de l’emoció no són sempre justificables. P. ex., puc sentir-me enfadat perquè m’han tret la pilota, però no he de pegar. En el moment que identifiquem el sentiment, perdem la impulsivitat i n’evitem la conseqüència.

Nosaltres mateixos no hem de ser incongruents amb les nostres emocions. Hem d’evitar dir per exemple, la mare no està trista, però, en canvi, posar cara de tristesa (incongruència).

Una altra activitat que es pot fer per identificar les emocions és dibuixar cares amb emocions o buscar les emocions que descriuen les emoticones.

També es pot treballar en família, a l’hora de sopar, amb “La rosa i l’espina”, en què cada membre de la família explica el millor i el pitjor que li ha passat durant el dia. Això no s’ha de fer cada dia, perquè fa que el joc perdi la gràcia. Aprofitant el moment, es pot treballar l’emoció, l’empatia amb els germans i donar eines per resoldre les emocions negatives.

En un estudi de micromoviments de la cara per expressar emocions es va veure una relació directa entre l’expressió de la cara i com ens sentim. Si ens obliguem a somriure, es difícil que tinguem pensaments negatius. Els problemes no desapareixen, però ens sentim una mica millor per encarar-nos-hi. Hem de fer un esforç per somriure.

En malalties llargues o en la malaltia d’algun familiar proper s’ha d’intentar modificar l’emoció per una de més beneficiosa en aquell moment, tot i que no s’han de negar els sentiments.

S’ha de treballar l’empatia amb els nens, procurar que “es posin a les sabates dels altres”. L’empatia és molt important en la societat, en les relacions laborals, en la família, etc. Per tant, s’ha de mirar als ulls, escoltar i adoptar una postura positiva.

El sentiment d’orgull i la satisfacció són dos molt bons motivadors.

Altres recomanacions per treballar les emocions:

– “Mut kids”: joc de cartes.

–  25 preguntes que podem fer als nostres fills quan surten d’escola.

– Projectius de psicologia: hi ha projectius que associen sentiments a emocions que ells han viscut. És com una radiografia emocional del moment actual. N’hi ha un altre de completar frases, que ens ajuda a detectar els àmbits en els quals el nen se sent més fluix.

–  Pel·lícules: Kiriku, Futbolín (idea de treball en equip), Billy Elliot.

– Contes indis: inculquen una cultura de respecte als avis perquè nosaltres som qui som gràcies als avis. Un exemple seria El cuento del abuelo cheroqui y sus dos lobos.

I per acabar, us voldríem recomanar uns llibres per aprendre i treballar sobre les emocions i els sentiments amb els vostres fills.