El passat 7 de febrer de2020 va tenir lloc a l’escola una xerrada sobre L’assetjament entre iguals, a càrrec de Cristina Regué, psicopedagoga de l’escola.
Us fem un resum del tractat aquell dia!
“Un alumne està sent assetjat quan està exposat reiteradament a accions hostils per part d’un o més estudiants.
L’assetjament escolar entre iguals es caracteritza per:
-Conductes intencionadament hostils cap a un company
-Incidents repetitius que perjudiquen qui els rep.
-L’assetjat es troba en una situació de desigualtat, i no sap com sortir-se’n.
El grup sol identificar-se com a espectador aparentment neutral, adoptant 2 rols:
- Seguidor de la dinàmica→ Li riu les gràcies, és còmplice de l’assetjador.
- No fa res per evitar la situació→ Ningú se sent capaç d’enfrontar-se a l’assetjador.
Cal que famílies i comunitat educativa posin el focus en la tríada:
ASSETJADOR-ESPECTADOR/S-ASSETJAT.
Formes d’assetjament:
- Agressions relacionals: Exclusió directa de grups, activitats,… (aïllament social).
Ignorar, no facilitar informació, no respondre’l,…
- Agressions verbals: Burlar-se, esbroncar, insultar, menysprear. Criticar quan no hi és, difondre falsos rumors, enviar imatges que ridiculitzin a l’altre/a.
- Agressions físiques: Empentar, pegar, amenaçar. Amagar-li coses, trencar-li, robar-li…
- Ciberbullying: Es dóna a través dels telèfons mòbils i internet. És més freqüent perquè proporciona una falsa sensació d’anonimat a qui ho fa.
La víctima pot compartir-ho ben aviat amb adults, o no fer-ho per vergonya o perquè creu que li diran covard, o que no se sap defensar.
També pot no considerar-ho un maltractament, ja que no és directe ni evident, i no associa aquestes conductes d’exclusió o aïllament com a bullying. Ara, tothom ho acaba expressant d’alguna manera.
Indicadors d’assetjament:
-Somatitzacions: Mal de cap, vòmits, mal de panxa, es troba malament a l’escola…
-Canvis d’hàbits: No vol anar a l’escola, fa campana, canvia de ruta, evita certes coses.
-Disminució del rendiment acadèmic: No presenta els treballs, no estudia, suspèn.
-Canvis de caràcter: Tristor, irritabilitat, tancament, ànsia, quequeig, pèrdua d’autoestima. Pot amenaçar o agredir altres nens en situació inferior (germans petits…).
-Alteracions en la gana: Varia potser per nervis, li han pres l’esmorzar…
-Alteracions en el son: Malsons, terrors, plors.
-Marques físiques: blaus, ferides, esgarrapades…
No confondre una discussió o baralla entre companys amb assetjament. La primera és un episodi concret i aïllat, i el segon té un impacte traumàtic sobre qui ho pateix.
Si algú diu que l’estan assetjant, adopta un rol passiu: de víctima. En canvi, si diu tenir un conflicte ja està començant a identificar-ho i a expressar la seva demanda d’ajuda.
Com es pot evitar? És clau desenvolupar mesures de prevenció del bullying. Com?
- Models de comunicació positius, de diàleg, i mantenint sempre el control emocional.
- Oferir normes clares i consistents.
- Animar que tingui aficions que l’omplin.
- Dedicar diàriament temps de qualitat per parlar. Com es tracten entre ells?
- Facilitar que tinguin altres amistats, que coneguin altres cercles.
- Escoltar com gestiona les seves situacions sense jutjar. Facilitar que tingui respostes adequades… (Si el molesten, no l’animem a tornar-s’hi, donaria motius a l’altre per repetir-ho).
- Eduquem en valors com el respecte, la tolerància i l’empatia.
- Controlem el seu oci digital. Mirem de no reforçar les dinàmiques de molts videojocs: l’agressió NO és la única manera de resoldre situacions o conflictes.
Què fer si sospitem que podria estar patint assetjament?
Li preguntem directament. Expliquem que ens amoïna i l’ajudarem, sigui el que sigui.
Cal escoltar i atendre les seves demandes i preocupacions. I tenir present que només sabrem el seu punt de vista. (Poden magnificar-ho per captar la nostra atenció).
Escoltem amb tranquil·litat, sense jutjar ni culpabilitzar a cap de les parts implicades. Oferim suport incondicional i escolta activa. Mirem de no enfadar-nos ni criticar altres persones.
Mai hem d’abordar el tema directament amb l’agressor o la seva família. Això podria perjudicar més al menor.
Reforcem que estem satisfets de com és i actua i que també n’hauria d’estar. I que està bé ser diferent. Justament grans figures de la història han tingut èxit degut a que han pensat o actuat de manera diferent a la resta.
Prenem nota del que explica: quants cops ha passat, on, amb qui, quan, ho ha explicat a algú, amb qui, algú ho ha vist o sentit…
Després, mirem de valorar la importància i l’impacte d’aquesta situació en ell@.
I demanem una entrevista de tutoria per abordar el tema.
L’ESCOLA ES RESPONSABILITZA DE GESTIONAR AQUESTA SITUACIÓ.
Un cop l’escola ha estat informada, preguntarem al nostre fill@ si vol parlar ell mateix amb l’assetjador o si ho fa l’escola, així no tindria perquè haver estat ell qui hagués informat.
A l’escola actualment s’està participant en diferents projectes de prevenció de l’assetjament i en coneix d’altres per fer-ne us en cas de necessitat:
- Tutoria entre iguals: A partir de primària en grups reduïts parlen dels aspectes que creuen que no estan funcionant. I entre tots, busquen la millor manera de resoldre’ls.
- Filosofia: Es treballa des de P3 i durant tota la Primària.
- Educació en valors: Es realitza de manera transversal al llarg de tota l’escolarització.
- Programa MOLA!: Per conèixer i gestionar les conductes que molen i les que no.
- Projecte COL·LEGA (a 6è): Serveix per donar suport i acompanyar a qui ha viscut un assetjament.
- Assemblees: Setmanalment la classe valora com va tot i si hi ha aspectes a millorar.
- Queixes anònimes: Es pot denunciar si alguna persona no té un comportament correcte, per mirar de corregir-lo.
- Aplicació: B-resol.
gràcies pel resum, no vaig poder assistir a la xerrada i m’ha anat molt bé la feina que heu fet, moltes gràcies!!!
Gràcies pel resum! molt útil pels que no vam poder-hi participar.