El DMS Film Festival recomana pel·lícules per a nens i nenes de parvulari

El DMS Film Festival no és només un festival de cinema, això ja ho sabeu. És també el cicle de curtmetratges i crispetes dels divendres al menjador de l’escola, la pàgina de facebook amb idees i propostes d’activitats cinematogràfiques i ara també ho és aquesta secció de recomanacions de pelis. I la començarem amb una selecció per a nens i nenes de P3 a P5. Sempre és interessant que els adults veieu les pel·lícules amb ells, les comenteu i en traieu suc plegats (mai s’és massa jove per participar en un cinefòrum!), però en aquesta primera etapa de la infantesa és especialment recomanable.

Totes les pel·lícules citades són fàcils de trobar, i estan editades en formats digitals. Ara bé, si teniu ocasió, no cal dir que la millor manera de veure una pel·lícula continua sent… la pantalla gran del cinema. A la ciutat s’organitzen amb certa periodicitat cicles o festivals per a infants. Hi ha programació infantil a la Filmoteca de Catalunya i algun cinema especialitzat en clàssics, com el Phenomena, on de tant en tant programen alguns dels títols que esmentem a continuació.

El cinema més a l’abast dels infants d’aquesta edat és, per suposat, el d’animació. Dins de l’oferta de títols molt generosa més o menys recents de les majors americanes  destaquen les prodigioses obres de la Pixar. No obstant això, els arguments sovint complexos de les pel·lícules de la productora no són sempre idònies per a infants d’aquesta franja d’edat. Les més accessibles en aquest sentit són Bichos (John Lasseter i Andrew Stanton, 1998), Buscando a Nemo (Andrew Stanton i Lee Unkrich, 2003), Cars (John Lasseter, 2006) i El viaje de Arlo (Peter Sohn, 2015). Podem citar títols d’altres productores com ara Cómo entrenar a tu dragón (Chris Sanders i Dean DeBlois, 2010), una peli d’aventures de víkings plena d’humor i tendresa, o un títol musical extraordinari, Happy Feet: rompiendo el hielo (George Miller, 2006), i la seva seqüela, que és una mica marciana, però igual d’entranyable.

Si la Pixar és responsable de l’autèntica edat daurada que viu avui el cinema d’animació, no és menys cert que, al Japó, l’Studio Ghibli també te propostes on la filigrana artística va de la mà d’una profunda sensibilitat, per exemple en els títols Mi vecino Totoro i Ponyo en el acantilado (Hayao Miyazaki, 1988, 2008).

D’entre els tan i tan coneguts clàssics de la Disney, us proposem l’extraordinària pel·lícula El libro de la selva (Wolfgang Reitherman, 1967). I a un altre nivell, en el de l’educació musical i l’experimentació so-imatge, hi ha diversos fragments de Fantasia (producció de Walt Disney de 1940) que són molt atractius per als infants. I si sortim dels paràmetres de l’animació tradicional, és ben cert que, malgrat que a alguns adults ens costi de creure, una pel·lícula com la de Mary Poppins (Robert Stevenson, 1964) continua despertant entusiasme entre infants d’aquestes edats.

Si ens atrevim amb els clàssics, us convidem a visionar els curtmetratges d’en Charlot (1914-1918) i els llargmetratges El Chico, La quimera del oro i, especialment, Tiempos modernos (Charles Chaplin, 1921, 1925, 1936). Probablement per la seva profunda tendresa, en Chaplin és, d’entre els pioners del cinema i representants de l’slapstick, qui més sintonitza amb els infants.

Un altra pel·lícula plena de tendresa, i també un clàssic indiscutible -aquest dels anys vuitanta- és E.T., el extraterrestre (Steven Spielberg, 1982), que captiva els infants probablement perquè, al cap i a la fi, ens explica un monumental conte de fades, on és fàcil rastrejar elements del Peter Pan, d’en J. M. Barrie.

Un exercici recomanable és compaginar la lectura dels exquisits relats infantils d’A.A. Milne amb les adaptacions que en va fer la Disney a títols com ara Winnie the Pooh (Stephen J. Anderson y Don Hall, 2011). I un altre títol que pot servir per relacionar conte (còmic, en aquest cas) i cinema és la producció francesa La flauta de los pitufos (Peyo, Eddie Lateste, 1976), on la presència dels cèlebres barrufets pot fer més atractiva la porta d’entrada a les sagues d’aventures de capa i espasa de tota la vida.

Esperem que us hagi agradat aquesta selecció i proposem que aprofiteu la secció de comentaris per deixar la vostra opinió i, per suposat, proposar-ne d’altres. Segur que en teniu algunes altres de preferides que no surten en aquest llistat. Estem esperant doncs la teva proposta!