I un any més, la festa “dels de segon”, també coneguda com la festa de l’AFA, va triomfar!!! Aquest any, a més, amb un accent especial: commemorava els 30 anys de l’escola!!! Per això l’eix de la festa del 25 de maig era un viatge al passat, un retorn a com eren les coses 30 anys enrera que, en molts casos, es va acabar convertint en una oportunitat d’explicar als nens i nenes del DMS com era la vida dels seus pares els anys 80.
El cercle es tancava amb la pel·lícula emblemàtica d’aquells anys, “Back to the future”, una icona de la ciència ficció de l’època que adaptada al DMS es va convertir en el fil conductor de les activitats de la festa.
Així ho descriuen els nois i noies que han editat l’últim número de la revista “Cabàs” de l’escola: “Al principi, quan entraves a l’escola hi havia un túnel on veies un vídeo de com tornar al futur. En el vídeo et deien que havien viatjat al passat i com que no tenien gasolina, necessitaven l’ajut de tots els nens i nenes que van assitir a la festa per tornar al futur”.
L’entrada doncs, ja era espeterrant!!!
-Van disfressades?, preguntava un nen mirant les mares que el rebien.
-No ben bé, li responia la mare. -Fa uns anys, vestíem així.
I com es concretava aquesta ajuda dels nens? Havien de passar diverses proves, i a cadascuna aconseguir una fitxa que després enganxarien a un mural, a la paret de l’edifici gran que mira al pati central, sota la finestra de secretaria. Acabar el mural significava aconseguir benzina per tornar al futur, és a dir al present.
Les proves…? Per exemple maquillar-se i pentinar-se com els anys 80. Aquí triomfava el llamp a la cara, estil David Bowie!!! Després venia l’opció de dibuixar i pintar i fer-se una guitarra elèctrica al gust… I entre pintada i pintada, a la sala uns pares ensenyaven als seus fills els bitllets d’autobús de fa tres dècades…
-Fins i tot hi ha la màquina de picar el bitllet!!! Us en recordeu? Que anava enganxada a la barra vertical a l’entrada del bus…
– I això sabeu què és? Un telèfon! Es posava el dit en el forat del número que es volia marcar i es feia girar el disquet…
Explicaven els organitzadors que tots aquells objectes i andròmines antigues les havien tret d’una masia vella d’un home que ho guardava allà.
Més proves: preocupava el dia perquè pintava gris i amb possibilitats de pluja que no feien venir ganes de llençar-se per la pista lliscant de l’inflable del camp de dalt.
-No hi fa res, el meu s’hi ha volgut tirar tant si com no…
-Algú té un banyador de sobres? Amb aquest temps pensava que no el fariem servir…
-Va, a veure qui arriba més lluny lliscant sobre la panxa o sobre els genolls…
– Ei, tovallola aquí, per no agafar fred…
Una altra: que ningú es pensi que era tan fàcil avançar una mica amb aquells pedals amb quatre rodes, “Pedal go” en diuen! Doncs no! Costava, costava avançar… Els skates era una opció més coneguda. Sigui com sigui, els nanos aconseguien la fitxa, el segell de prova superada.
I mentrestant davant de l’escenari que hi havia sobre l’escalinata d’accés a l’edifici central, un pare preguntava –aquesta noia que no para de ballar i fer festes a tothom, és una mare “normal” o és que l’han contractada com a animadora?
– Fantàstica la selecció musical… Recordes aquesta?
– Buffff… aquesta l’havia ballat tant! Hi havia “discoteques” encara… Avui no tantes, no?
S’hi afegeix el comentari d’almenys dues persones, que no havien anat encara mai a cap festa de l’AFA i es reconeixien sorpresos per tot el muntatge que estaven veient…
I arriba un dels moments, potser “el moment”, més àlgid: la música “live”, en directe, amb un programa estelar perquè combinava la implicació d’alumnes, pares i el que ja es pot batejar com a “banda local”, un conjunt nostre, la DMS Band. Dubto que gaire escoles tinguin un grup de música contemporània -pop, rock, folk- propi. I amb cançons que molts van “corejar” i alguns menys van ballar… Llarga vida al DMS Sound!
L’arròs molt bo, per cert. O almenys aquest és el comentari més freqüent que vam sentir al migdia, al menjador o a les grades del pati de la porta del costat Vallvidrera.
Però a que no sabeu quin és un dels comentaris que més es va sentir als patis aquest dia?
-Déu n’hi do el nivell de la festa, el nivell d’organització i les idees. Cada any la festa ho peta… Quina pressió per als que ho hem de fer l’any que ve.
-Ja ens podem posar a pensar què fem!
-Hem de parlar amb els de la festa d’aquest any, perquè ens donin pistes…
I algú que està a la junta de l’AFA advertia: -hem de vigilar que no ens desmadrem, que preocupa que s’entri en una mena de competició… O sigui que, gràcies mil a la gent de segon d’aquest curs i atents a l’any vinent, “back to the future”, l’escola complirà 31 anys i també hi haurà festa!!!
