Home / Psicopedagogia / Trobades a la tarda 29/10/14 «La relació entre germans: convivència, conflictes i gelosia»

 

Gràcies a l’Ana i la Glòria, dues mares de P4, us fem arribar aquest resum de la xerrada que va fer la psicopedagoga de l’escola, la Cristina Regué, en què va parlar sobre la relació entre germans. La propera xerrada serà el dimecres 26 de novembre a les 19h de la tarda. El tema a tractar serà l’ofici de pares i l’autoritat. Hi esteu tots convidats. Segur que, com sempre, serà molt interessant.

L’àmbit familiar és on s’aprèn a gestionar les relacions socials, és un àmbit ideal per treballar les habilitats socials. I quan hi ha germans, encara millor.

Volem que els nostres fills formin “equip” i per aconseguir-ho podem:

Fomentar que els germans es tingui cura entre ells:

Això es pot fomentar des de la família, i mantenir-nos els pares en un segon pla davant d’una determinada situació per permetre que ells actuïn.

Alguns exemples són: deixar que col·laborin per anar a comprar, deixar que s’organitzin per fer tasques de la casa, donar-los paper actius en la família, etc.

Podem gratificar determinades actituds col·laboradores per fomentar-ne de properes. Per exemple, si havien de recollir tota l’habitació i veiem que han treballat en equip, dir-los: “va, com que heu col·laborat, us ajudo a acabar això que us costa més”.

La complicitat entre germans és més gran quan no hi són els pares. Si estan en una situació nova i sense els pares, fan pinya per ajudar-se en aquell moment (quan van de colònies, amb una cangur nova, etc.).

Entre ells també és poden “aconsellar”. Si a un se li planteja un conflicte, l’altre li pot dir com ho resoldria o com ho va fer quan li va passar el mateix.

Als nens els agrada ser útils i sentir que formen part d’un equip.

Potenciar la individualitat de cada nen:

Cadascú té les seves coses bones i les seves habilitats. Si “reforcem” el que fa bé un, l’altre potser també voldrà que se li valori, i també ho farà. MAI hem de comparar ni dir que un ho fa millor que l’altre.

Hem de tenir cura de no etiquetar. Quan hi ha un conflicte o en unes altres situacions, els nens volen que ens posicionem. Hem d’anar amb compte de no fer-ho.

Els pares hem de donar exclusivitat de temps per a cada germà:

Ha de ser una exclusivitat sense obligacions, no per fer els deures, sinó per compartir un espai de temps plegats. De vegades, els nens que volen aquesta exclusivitat i no la tenen, criden l’atenció i es porten malament per què saben que així la rebran. Ells volen la nostra atenció, encara que sigui per renyar-los.

Hem de buscar un espai per a cada fill que sigui el més adequat dins la seva rutina. El moment i la manera aniran evolucionant segons l’edat.

En cas de conflictes:

Hem d’intentar que els nens arribin a acords sense intervenir-hi. Si ells sols poden arribar a negociar i arribar a acords, fantàstic. També els podem ajudar a canalitzar l’enuig, a posar paraules al que senten. També es poden suggerir solucions posant exemples de situacions que fèiem nosaltres amb els nostres germans. Se’ls ha de recordar que “per sobre de tot, es tenen l’un a l’altre”.

S’ha d’insistir en el REFORÇ POSITIU si aconsegueixen solucionar el conflicte i arribar a un acord.

S’ha d’educar a posteriori en cas de conflictes, posar èmfasi quan les coses ja estan acabades i fer reforç positiu a la resolució.

La gelosia i la rivalitat:

Són naturals. Evolucionen segons l’edat. També evoluciona la complicitat.

S’han de felicitar les situacions d’equip per eliminar la rivalitat.

S’ha de transmetre que no cal estar d’acord, sinó arribar a un punt mig.

Les habilitats socials adquirides a casa, com ara l’empatia, després s’exporten a la vida real.

Hem de treballar per buscar complicitat entre els germans i eliminar els “gelos” i la rivalitat.

Confidències entre germans:

Una manera de fer equip és donar les notícies a tots junts. Així empatitzen els uns amb els altres encara que estiguin en moments maduratius diferents.

Arriba un moment, que els germans es converteixen en els confidents, i supleixen els pares en aquest rol. Els germans són més propers en edat i segurament tenen més facilitat per comprendre determinades coses que els passen. En aquest moment és quan important que hagin fet equip. Sempre és preferible que els nens acudeixin al germà que a un amic, ja que el germà l’aconsellarà probablement de manera més similar als valors que hem volgut donar-los a casa i serà més similar al que faríem nosaltres.

Quan arriba el punt que els germans ens amaguen coses, no ho hem de penalitzar quan ens n’assabentem. Ells ja saben que han fet una cosa mal feta (per això ho amaguen), però hem de felicitar que hagin fet equip entre ells per protegir-se. Això fomenta la confidència i complicitat. Si alguna vegada es “xiven”, és important no trair la confiança del que ho ha fet, ja que vol dir que és una situació important que creu que necessita de la intervenció dels pares.

Fomentem les activitats cooperatives:

Jocs de taula cooperatius, cuinar plegats, fer titelles, etc.

Els jocs cooperatius ajuden a treballar plegats per aconseguir un objectiu comú.

En les activitats cooperatives, els pares sempre hi han d’estar presents, ja que sols no gestionen bé els conflictes.

Hem d’evitar els jocs de taula, com ara el parxís, que fomenten la “destrucció” del rival.

Als més petits, quan anem d’excursió o fem alguna activitat, podem reforçar-los el sentiment d’equip amb cançons (Cançons per aprendre Vol.I, II i III).

A les famílies reconstituïdes es necessita més temps, sense forçar les situacions. És cert que pot ser que mai arribin a tenir vincles ni a sentir-se germans. Aquest no hauria de ser l’objectiu. Depenent de l’edat que tinguin quan es produeix la situació, costarà més o menys.

«Ja sé que ara no ho valoreu, però tenir germans és el millor que us ha pogut passar»

 

Llibres anomenats durant la xerrada:

Com m’estimen, Alejandra Vallejo-Negara i Andrés Guerrero.

M’agrada la família que m’ha tocat, Carme Thio de Pol.

Mitjà, Susanna Isern

llibres recomanats

Altres llibres recomanats:

Vull un germanet,  Ignasi Roda Fàbrega

Cambios, Anthony Browne

A la Sara… l’estimem el doble!, Bernard Ashley i Carol Thompson

Junts podem, Nicholas Oldland

Ella, Ángel Sauret

S’han tornat bojos, Elena O’Callaghan

En Jack i el monstre, Richard Graham i Susan Varley

La Laura i la panxa de la mare, Liesbet Slegers

Quan la Tina marraneja, Tilman Röhrig

La Mini és la millor, Christine Nostlinger

Hermanos, no rivales, Adele Faber

Entre pares i fills, Carme Thio de Pol

100 preguntes que ens fem els pares, Ramón Casals

Educar els fills, Lluís Folch i Camarasa, Lluís Folch i Soler, Jordi Folch i Soler

El niño y la familia, Françoise Dolto

Los conflictos cotidianos con los niños, Nancy Samalin

 

 

Deixa el teu comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *