Home / Psicopedagogia / Resum de la xerrada: les pors infantils

 

Demà dia 25 de febrer a les 15.15h a la biblioteca de l’escola, tindrà lloc la segona trobada a la tarda d’aquest any amb la Cristina Regué. El tema de la xerrada serà: el valor de l’esforç. Us convidem a tots a assistir-hi!

I a continuació compartim el resum de la trobada del mes passat que tractava de les pors infantils. Volem donar les gràcies a l’Ana i la Glòria i a la Cristina Regué per preparar aquests resums tant exhaustius que permeten, als pares que a vegades no podem assistir a les xerrades, gaudir de molta de la informació que es transmet.

LES PORS INFANTILS (xerrada del dimecres 28 de gener de 2015)

Els adults tenim pors, i els nens també en tenen. La por és la resposta natural davant amenaces reals o imaginàries. És normal i natural. És una reacció que no s’aprèn, sinó que és universal. «Toca tenir por» i després aprendre a enfrontar-s’hi.

La por és un element beneficiós per a la supervivència, per anticipar-se al perill i per protegir-se. En general, un nen que no té por a res és perillós.

Quan un nen comença a ser una persona independent de la seva mare, apareixen les primeres pors. És un símptoma de salut.

Les pors són freqüents i són comunes. La por es pot acceptar com una cosa normal sense pensar en un problema greu. Els pares, han de saber tractar aquestes pors. Si no tractem les pors com cal, aquestes es perpetuen, i fins i tot,  augmenten. Els nens han de poder expressar que tenen por. Hi ha pors que toquen per edat i que tal com vénen, desapareixen.

La por és un estat emocional en què la persona detecta que és vulnerable. Hi ha dues reaccions possibles: evitació (plor, bloqueig, fugida), no m’hi enfronto; o bé, confrontació (agressió, impuls), m’hi enfronto.

A tall d’exemple, aquí teniu el link del programa “30 minuts” 25/01/2015 “Bullying”. Una de les coses que reflecteix aquest reportatge és que tant en la víctima com en l’agressor l’origen és la por (por a no ser acceptats, por a tenir més problemes que l’altre…).

La por s’ha de treballar de manera progressiva. Així, amb els nadons, es juga al joc del «Taat», en què el pare o la mare es tapa durant uns segons i després es destapa. Així es comença a treballar la identificació de la no-permanència o permanència. Aquest joc per a ells significa «no em veus, però hi soc».

La part més teòrica de la por és clara, fàcil, adaptativa… després està l’ansietat que pot provocar quan aquesta no es gestiona bé.  Els nens han d’estar tranquils, han de gaudir de les coses, perquè si en un moment donat ells senten perill (real o imaginari),  han de poder expressar que tenen por.

Les pors per edats:

Fins als 2 anys: Por als estranys, a separar-se dels pares, als sorolls forts, a les ferides, als animals, a la pèrdua brusca d’un suport o a la foscor.

Dels 3 als 5 anys: Disminueix la por als estranys i a la pèrdua de suport, tenen més autonomia. Es manté la por als sorolls forts, a separar-se dels pares, als animals, a la foscor. Apareix la por a les persones disfressades.

Dels 6 als 8 anys: Ja identifiquen les disfresses i ja no tenen por als sorolls forts. Encara pot durar la por a la foscor, la separació i als animals.Apareix la por al mal físic, als éssers imaginaris (el punt més alt és als 7 anys),  als contes, les pel·lícules, les notícies, les tempestes i l’escola.

Dels 9 als 12 anys: Ja comencen a tenir pors reals: als incendis, al divorci dels pares, al rendiment escolar, als accidents i a les malalties. Hi ha un percentatge alt que tenen por a estar grassos (aproximadament un 48%), molt probablement a l’exigència social i relacionat amb els cànons de bellesa de la societat actual. Cap als 11 anys, comença la por a l’autoestima personal.

Dels 13 als 18 anys: Segueix la por a l’autoestima personal, a la capacitat intel·lectual, a l’aspecte físic, al fracàs, a les relacions socials, a ser rebutjat, a la capacitat social, a l’èxit, a ser dels populars, a la roba. La por a ser rebutjats pot arribar a ser alta.

Com ja hem dit hi ha pors sanes, que són adaptatives i que, si no es tenen, pot haver-hi algun perill i no protegir-nos-en.

Treballar la por a través del conte o de les històries és una manera bona i eficient, veure reflectit a fora (en un relat) el que a un li passa per dins és una bona manera d’elaborar la por i poder-hi fer front.

Por a ANAR A DORMIR, A LA NIT:

A la nit, desapareix el referent de l’adult i no saben si tot seguirà igual a l’endemà.

La por a dormir, no sempre és una por, pot ser un mal hàbit. Si preguntem al nen per què no vol anar a dormir, anirà buscant arguments fins a arribar a la por. Quan els nens ens diuen que no volen dormir perquè tenen por, no hem de desacreditar la por i marxar, per què aleshores, la por es quedarà. Hem de buscar estratègies per tal que se n’oblidin. Així, podem explicar-los un conte, parlar del que hem fet durant el dia o del que farem al dia següent.

No s’han de negar les pors, s’ha de donar possibilitat a acceptar-les i veure que depenen d’un i fer l’esforç de pensar en coses boniques.

Podem treballar les pors a l’endemà, en fred, i descontextualitzar-les del moment de la nit. Hem d’aconseguir posar paraules a la por i parlar-ne. Que els nens vegin que els pares també han tingut pors semblants. Si nosaltres els expliquem que hem passat una situació similar, això els ajuda, perquè som els seus referents. Així, podem pensar entre tots les estratègies per superar-les. Els nens provaran les alternatives que elaborem conjuntament.

Recordeu que els límits ofereixen seguretat, l’absència de límits fa por.

Activitats per treballar, anticipar o prevenir la por:

Es pot treballar la por amb contes (a sota teniu les recomanacions) i amb jocs, com el de buscar algú a l’habitació a les fosques, la gallineta cega o el mut kids. Utilitzeu qualsevol excusa per parlar amb ells del sentiment en si mateix.

Busqueu alternatives a les pors.

Hi ha una col·lecció “El maletín del Doctor Quitamiedos” d’Anatxu Zabalbeascoa. D’aquesta col·lecció, la Cristina Regué en va recomanar especialment el llibre “Miedo a todo”, on es treballa el depèn d’un mateix buscar els mecanismes per no tenir por.

Es poden evitar les pel·lícules o activitats que incrementin la por, però en el moment en què detectem que un fill s’està perdent alguna cosa que el pot fer gaudir, l’hem d’ajudar. S’ha de parlar obertament, identificar els moments en què han estat valents i preguntar-los sobre les seves pors. Això els ajuda a organitzar-se, en el moment en què ho verbalitzen, ho poden gestionar.

Se’ls pot dir coses tipus: «Qui no s’arrisca no pisca«. Se’ls ha de recordar que potser, de vegades, fer una cosa els fa por, un cop l’han fet experimentat, tenen un sentiment d’orgull que no té preu. Per exemple quan practiquen algun esport, van a un concert, fan una presentació davant de la seva classe….

Un altre frase recorrent per treballar les pors és: que és pitjor? Que podria passar si…

Quan les pors són més reals, un accident, por a volar, una malaltia, la mort, etc. l’enfocament que ens queda sovint és dir: “si, tot això ens pot passar, d’avui per demà. Et sembla si aprofitem i gaudim del moment?” S’ha de acceptar perquè és la veritat, per tant, què hem de fer, doncs gaudir. No se’ls ha de negar que hi hagi el perill, sinó que els hem d’ensenyar que la vida s’ha de gaudir dia a dia, ja que no sabem què passarà demà. S’ha de procurar gaudir cada moment.

Com prevenir la por:

Bon model d’adult. Els adults molt porucs, els que estan tot el dia patint per tot, i transmeten aquesta por, provoquen que els nens ho visquin així sovint.

No hem d’amenaçar amb coses temoroses, s’ha de ser prudent davant del perill (anticipar-s’hi) i explicar-l’hi tranquil·lament, i no dir “Ja t’ho havia dit”.

No sobre protegir, la sobre protecció no és estimar, el que fa és perpetuar un estadi i no superar-lo. Quan els sobre protegim els estem bloquejant i no els donem les eines perquè facin front a allò que per els toca edat.

Per tranquil·litzar-los, hem d’actuar amb to suau i tranquil, tenir contacte físic i ensenyar-los les respostes possibles a una situació concreta: «si ens posen una vacuna es pot plorar, però no es pot cridar«.

Els hem de deixar que s’enfrontin tots sols a petites pors i felicitar-los pel procés de superació. Hem d’evitar el «ja era hora de…”

No és més valent qui no té por, sinó que és valent qui s’enfronta a les seves pors.

Hi ha algunes pors, com ara la por als animals, que s’han d’anar tractant a poc a poc.

Pensar en coses boniques també ens ajuda a superar les pors: «un record bonic reforçarà la teva salut«. Aquesta frase l’he agafat d’un titular de “La Contra” de La Vanguardia publicat el 26 d’abril de 2004, “Un recuerdo hermoso reforzará tu salud”, de David Servan-Schreiber que comparteixo del tot.

I aquesta és la llista de llibres recomanats:

Llista Llibres les pors

Si voleu consultar la resta de resums de les xerrades de la Cristina Regué ho podeu fer aquí.

 

5 Comments

  1. Quique (pare Alvaro i Bruno) 24 febrero, 2015 at 9:14 pm

    Moltes felicitats per aquests resums. Ens ajuda a aquells que no podem participar en aquestes reunions.

     
  2. Lola 24 febrero, 2015 at 9:50 pm

    Moltíssimes gràcies. M’ha encantat llegir-ho

     
  3. Sergi 24 febrero, 2015 at 11:01 pm

    Em sumo a les paraules d’en Quique. És molt valuós poder llegir un resum tan extens i ben escrit com aquest, especialment per als qui no podem acostar-nos a la xerrada. Moltes gràcies i felicitats per la bona feina!

     
  4. Marta (mare d'en Julià p-4 bal·lena) 25 febrero, 2015 at 9:46 am

    Moltes gràcies per aquest resum tan exhaustiu i encertat!
    Posaren en pràctica els vostres consells!

     
  5. Yolanda 25 febrero, 2015 at 12:51 pm

    Moltes gràcies per compartir-ho!

     

Deixa el teu comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *