“La Transformació educativa i digital: una aposta de present i futur”, un projecte en què la nostra escola hi té molt a dir (1)

El passat 30 de setembre, el Laboratori de Transformació Educativa va convidar un grup de famílies i docents del DMS a participar en una jornada de debat sobre la transformació educativa i digital que viu el nostre sistema educatiu i en la qual està immersa, de ple, la Dolors Monserdà i Santapau.

Aquella experiència la volem compartir ara amb vosaltres amb aquest article que esperem que trobeu interessant i aclaridor.

Abans que res, què és el Laboratori de Transformació Educativa?

És una iniciativa de R+D+I de la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital del Departament d’Educació. Vol ser un espai dinàmic que explora el treball en xarxa i l’aprenentatge entre iguals amb un objectiu doble: crear coneixement i acompanyar els centres en la transformació del seu model educatiu. A partir d’aquí però, cada centre progressa de manera autònoma i en funció de les seves necessitats particulars i qui ho impulsa és tota la comunitat educativa: alumnes, docents, famílies i adminitració hi tenen veu.

La DMS té un vincle molt estret amb el projecte del Laboratori perquè, des que es va crear, l’equip de l’escola va ser-ne un dels impulsors. Actualment és un centre avançat i s’ha proposat que sigui mentor de centres que s’incorporen a la xarxa.

I ara sí, que vam fer en aquesta jornada?

Es tractava d’intercanviar punts de vista i idees en un debat en grups reduïts que va desembocar en un diàleg compartit amb tres experts, Marta Portero, doctora i investigadora en neurociència, Carlos Magro, analista i gestor de projectes transformadors i comunicació digital i Josep Maria Esteve, exdirector de l’Institut Jacint Verdaguer i facilitador del Laboratori.

Del debat col·lectiu en volem destacar una idea per sobre de les altres, tenir més en compte la mirada de l’alumne. Per convertir-lo a ell en el protagonista del seu procés educatiu i perquè nosaltres entenguem millor les necessitats dels nostres fills.

Dels experts ens vam quedar amb l’opinió que, davant d’un curs d’alta complexitat i incertesa com el que afrontem i el més important és arribar a tothom i que la transformació sigui de soca-rel.

I per arribar aquí, hi ha dos elements claus:

  • obrir el màxim d’espais de comunicació i diàleg, que impliquin tota la comunitat educativa i perquè les decisions no siguin unilaterals,
  • ser flexibles tenint en compte que tendim a ser conservadors, que ens costa acceptar els canvis.

Per a posar en marxa aquest procés una premisa bàsica és que sigui compartit per mestres i alumnes, i això, segons els experts participants a la jornada, s’aconsegueix construint els centres com comunitats d’aprenentatge.

Les responsabilitats han de ser compartides i alhora hi ha d’haver un recolzament mutu. En la mateixa línia, han de desaparèixer les jerarquies i s’ha de treballar de manera horitzontal i alhora transversal, de forma transparent i generant confiança, condicions claus perquè tothom s’empoderi.

En la definició de la nova comunitat educativa, el centre passa a ser una organització flexible, dinàmica, oberta, que lidera la seva transformació amb voluntat plural i inclusiva i amb cultura de treball en xarxa.

L’objectiu, no ho oblidem és millorar els processos d’ensenyament i d’aprenentatge.

Hem de defugir del currículum estàndard per passar a un currículum personalitzat, cada alumne se l’ha d’anar fent. 

Transformar no vol dir trencar, sinó construir coses noves.  TRANSFORMACIÓ = CONSTRUCCIÓ 

Inevitablement, en aquest nou escenari es modifiquen els rols :

  • El docent és transmissor i acompanyant.
  • L’aprenent és el responsable del “comandament”.

El docent s’ha de transformar en un guia per ajudar i motivar a que aprenguin; l’alumne és responsable del seu aprenentatge i el que marca el seu ritme; i finalment les famílies: també s’els ha d’atorgar uns espais específics i concrets.

Fins aquí les línies que, segons els apunts de la jornada, marquen el camí de la renovació que el DMS ha emprès ja fa un temps. Però potser faltaria saber uma mica més com hi caminem per aquest camí, amb quines sabates, amb quina motxilla, amb quines eines en definitiva. Al Laboratori també en vam parlar! Vam apuntar eines com els entorns externs i els espais més íntims, la xarxa o l’autoavaluació.

Us ho explicarem en el pròxim post!!!!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Categories

Subscriu-te al blog