Home / Blog antic 2006-2014 / ciències / El sistema educatiu és anacrònic

 



Comença Punset en Redes, dient que triar el que ens agrada és potser el gran objectiu de les nostres vides.
Ja hem mostrat en aquest blog algun post sobre Ken Robinson, faig un resum del que aquí exposa:
Comença explicant els tres objectius de l’educació:
   1.- L’econòmic, aprendre per poder aconseguir un treball el dia de demà.
   2.- El cultural, comprendre el món i prendre un lloc.
   3.- El personal, aconseguir el millor de nosaltres mateixos, descobrir els talents i destreses de cadascú.
El món ha canviat tan ràpid, en l’econòmic i cultural que a l’ensenyament no ha tingut temps d’reposicionar en aquests reptes.
Una altra idea que exposa és la jerarquia en l’educació, on la lectura, matemàtiques i ciències signifiquen l’important, i les arts i l’educació física el superflu.
Les primeres es relacionen amb l’econòmic, un lloc de treball el dia de demà, i les segones es relacionen amb l’entreteniment.
Les primeres es relacionen amb la rigidesa i disciplina i les segones amb la creativitat. Tot això és avui dia un greu error. La seva separació és un greu error i l’important és relacionar-en l’educació.
Finalment el que es desprèn en aquestes xerrades, és que l’interessant de l’educació no és la meta, és la màgia del camí de l’aprenentatge, és sentir la sensació de descobrir que aprens, és sentir la bellesa d’entendre alguna cosa, és aprendre a apassionar. .. és llavors quan el resultat és una simple conseqüència i no una meta.
Vist en Cristina Saez

 

Deixa el teu comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *