Compro un mòbil a la meva filla de 6è de primària?

tin_can_phone_kids RPlantegem aquest post com a recopilació d’informacions que tots més o menys hem sentit tal vegada, per donar una visió de conjunt i compactada sobre els pros i contres del fet que els nostres fills i filles disposin de mòbil.

Al CEIP Dolors Monserdà-Santapau (escola de primària de 3 a 11 anys) a principi del curs 2015-16 tenen mòbil un 75% dels alumnes de 6è (10-11 anys), uns quants alumnes de 5è i fins i tot algun alumne de 4rt (8-9 anys). Si és confirma el patró del curs passat, per Nadal aquestes xifres creixeran. Als membres de la junta de l’AFA (junta 2012-2015) ens semblen xifres molt preocupants -i per això han permès incloure aquest post al blog-, el professorat de l’escola ho qualifica de “molt alarmant” i la direcció de l’escola de “impressionant” (per dolent).

Parlem-ne doncs…

Cal començar fent autocrítica com a societat. La industria de les telecomunicacions espanyola ha aconseguit crear la necessitat de tenir un smartphone. Ho han fet a base de regalar mòbils gratis amb les altes i amb les renovacions de contractes. I hem traspassat aquesta necessitat als nostres fills i filles. Inconscientment ja hem associat telèfon mòbil i telèfon intel·ligent (smartphone). Un cop creada la cultura, ara ja no regalen els terminals, però els seguim comprant igualment a terminis.

“España, líder europeo en penetración de ‘smartphones’. Un 81% de teléfonos inteligentes sobre el total de móviles, lo que supone diez puntos por encima de la media europea.” [1]

Tinguem clar de bon principi que és un dispositiu d’electrònica avançada i car, eventualment molt car (iPhone 6 de 600€ a 850€). Amb una susceptibilitat de robatori directament proporcional al preu. Tenim clar el preu de mercat del mòbil que els hi donem? encara que sigui un model “antic” que ja no utilitzem, ho sabem quan val? Un mòbil desfasat de gamma mitja té un cost d’uns 250€…

“En España hay un hurto de móvil cada dos minutos. En Cataluña se incrementaron un 29% en 2014.” [2]

Tinguem clar també que existeixen alguns paràmetres ambientals rellevants que no poden ser obviats –i que no tornarem a tractar en aquest post-, com són la pressió social dintre la classe (actualment només un 25% de tot 6è NO en té), que estem en un entorn d’escola pública (hi ha famílies amb situació econòmica molt delicada), però sobretot, que el que realment volen és un smartphone.

Els avantages són incomptables. Van des d’un major control dels nostres fills i filles (principal factor decisor [3]), fins a disposar d’un mitjà d’entreteniment digital. De totes formes tots tenim mòbil no? Doncs això!

Per parlar de les contres ens centrarem en els possibles problemes de salut i separarem el mòbil en els dos dispositius que el conformen: el “telèfon mòbil no-intel·ligent” i el “dispositiu mòbil amb connexió a Internet”.

[1] España, líder europeo en penetración de ‘smartphones’ [El Mundo, gener 2015]
[2] ¿Te han robado el móvil? [Cinco Días, març 2015]
[3] “La telefonía móvil en la infancia y adolescencia“. Defensor del menor, Comunidad de Madrid. 2008 [PDF]

TELÈFON MÒBIL NO-INTEL·LIGENT: PROBLEMES DE SALUT

Deixant de banda els factors ambientals abans esmentats, que els nens i nenes de primària disposin d’un mòbil no-intel·ligent presenta principalment un problema a nivell tecnològic i de salut: l’antena [4].

L’estudi més ambiciós sobre els efectes de les radiacions electromagnètiques dels mòbils fins a la data és el projecte europeu GERoNIMO [5], iniciat al 2014, on participen 13 països i està liderat des de Barcelona. Els primers resultats suggereixen que els mòbils augmenten el risc de tumor cerebral i acceleren la leucèmia infantil [6].

“GERoNIMO: la radiación del móvil es mil veces mayor cuándo lo tenemos enganchado a la oreja” [5]

Però hi ha més estudis que apunten a la mateixa línia [7][8]. I d’altres específics centrats en nens i adolescents, com el projecte europeu Mobi-Kids [9][10], que des del 2009 investiga a nens i adolescents en 16 països i també està impulsat des de Barcelona. Donada l’extrema importància d’aquest estudi, no s’ha volgut difondre dades preliminars fins que es validin les dades i es tanqui l’estudi a finals d’aquest any.

“MOBY-KIDS: Estamos muy preocupados por el efecto posible de ondas magnéticas en jóvenes, que puede ser más importante en los jóvenes, porqué su sistema nervioso central está desarrollándose” [9][10]

És important remarcar que gairebé tots els estudis que suggereixen que les radiacions electromagnètiques del telèfons mòbils no són nocives han estat subvencionats –en part o totalment- pels mateixos operadors de telecomunicacions. Una pràctica que recorda als de les tabacaleres als anys 60 i 70. De la mateixa manera gairebé tots aquests estudis conclouen que encara no ha passat prou temps com per veure els efectes a llarg termini.

El que si sembla que està demostrat és que la medul·la òssia del cap d’un menor absorbeix 10 vegades més radiació electromagnètica que la d’un adult i que els sistemes nerviosos dels menors són més vulnerables als factors que poden causar càncer donat que encara estan en desenvolupament [11]. Això implica que els menors tenen major risc que els adults de desenvolupar càncer de cervell a partir dels telèfons mòbils. A més, els nens tenen la possibilitat d’acumular més anys d’exposició al telèfon mòbil que no pas tenim els adults. La OMS i centenars d’organitzacions recomanen el “Principi de Precaució” quan es parla de mòbils i menors (de 18 anys). [12]

D’altra banda també s’ha suggerit que els telèfons mòbils poden alterar l’estructura i funció del cervell, incloent l’activitat de les ones cerebrals que estan íntimament connectades als processos de cognició, estat d’ànim i conducta de les persones [13], que dormir al costat d’un mòbil provoca alteracions importants del son i de les funcions cognitives [14], i que el fet de disposar d’un mòbil fa que els adolescents baixin espectacularment la seva mitja d’hores de son [15], degut a l’efecte “tinc por de perdre’m alguna cosa”.

Cal remarcar que tots aquests estudis s’han fet amb tecnologies de telefonia mòbil 2G i 3G. Les freqüències i potencia d’emissió utilitzades en la tecnologia 4G incrementaran aquests efectes.

Malgrat això, els estudis científics realitzats fins ara ens diuen que es poden MINIMITZAR MOLT ELS EFECTES sempre que…

  • cellphone-radiation7No es parli gaire estona seguida. Està demostrat que les antenes del mòbils –especialment 3G i 4G- provoquen escalfament a la part del cervell propera a la orella.
  • S’allunyi l’antena del cap al menys un centímetre (o millor utilitzar un mans lliures). L’efecte de les radiacions electromagnètiques es redueixen molt amb la distància (X elevat a 4). Acostumar-se a allunyar un centímetre l’aparell de la orella pot significar un canvi definitiu a mig-llarg termini.
  • Es facin trucades només quan es tingui una bona o excel·lent cobertura. MAI quan es tingui poca o molt poca cobertura. Com menys cobertura tinguem, més lluny estarem de l’antena de l’operador de telecomunicacions i, per tant, el telèfon utilitzarà més potència per transmetre la informació. Aquest fet multiplica qualsevol dels afectes anteriorment explicats.
  • S’apagui el telèfon mòbil durant la nit o el deixin en una altra habitació. Encara que tinguem l’aparell en repòs, el telèfon segueix enviant i rebent informació cap a l’operador de telecomunicacions.

Malgrat que totes aquestes recomanacions són aplicables als adults, és important remarcar altre cop que els efectes en la salut mental i del cervell són molt més rellevants i importants en els cervells en formació dels menors. Està científicament acceptat que els menors són més vulnerables als efectes biològics de l’exposició a les microones que els adults a causa del ràpid desenvolupament dels sistemes dels seus cossos.

[4] “Scores of Scientists Raise Alarm About the Long-Term Health Effects of Cellphones
[5] “GERoNIMO-Generalized EMF research using novel methods. An integrated approach: from research to risk assessment and support to risk management”
[6] “Las radiaciones de móvil pueden aumentar el riesgo de tumor cerebral” [La Vanguardia, abril 2015]
[7] “Use Of Cellphones Linked With Brain Cancer In Massive Study” [Huffington Post, desembre 2014]
[8] “Mobile phone and cordless phone use and the risk for glioma”
[9] “MOBI-KIDS-Risk of brain cancer from exposure to radiofrequency fields in childhood and adolescence”
[10] “The MOBI-Kids Study Protocol: Challenges in Assessing Childhood and Adolescent Exposure to Electromagnetic Fields from Wireless Telecommunication Technologies and Possible Association with Brain Tumor Risk”
[11] “How Cell Phones Affect A Child’s Brain”
[12] “Cell Phones and Cancer Risk”
[13] “EEG Changes Due to Experimentally Induced 3G Mobile Phone Radiation”
[14] “Mobile phone use and stress, sleep disturbances, and symptoms of depression among young adults–a prospective cohort study.”
[15] “Adolescent Sleep and Cellular Phone Use: Recent Trends and Implications for Research

 DISPOSITIU MÒBIL AMB CONNEXIÓ A INTERNET: MÉS PROBLEMES DE SALUT

Cal dir que els smartphones no només tenen una antena, sinó tres. Ja que utilitzen a més de l’antena de connexió a la xarxa de telefonia mòbil, antenes per a les freqüències de WiFi i per a les de Bluetooth. D’aquestes, la tecnologia WiFi funciona a la mateixa freqüència que els microones (electrodomèstic) [16], però a molt menys potència i de forma menys continuada. Malgrat això, l’efecte d’estar lluny respecte pel punt d’accés al WiFi és el mateix que amb l’antena de telefonia mòbil: com més lluny, més potència utilitza. I com més dispositius hi hagi connectats al mateix punt d’accés -o router-, més continuada serà la senyal de WiFi rebuda, i per tant, més problemàtica. Als EE.UU. [17][18], Canadà [19], Austràlia, Nova Zelanda, França, Itàlia o Israel es comencen a eliminar les WiFi de centres escolars. En general ho fan a instancies de les famílies i per raons científiques no demostrades fora-de-qualsevol-dubte (hipersensibilitat electromagnètica), però fan bé si les connexions al WiFi són massives entre l’alumnat. El problema és tenir connectada la connexió WiFi mentre el mòbil està enganxat a la orella. Pitjor si s’està enviant/rebent dades, pitjor si estem en un lloc amb més gent connectada, pitjor si estem lluny del punt d’accés. Pitjor si és un menor per les raons abans mencionades…

El principal problema dels mòbils amb connexió a Internet és la gestió de l’ús d’Internet per part dels menors. Els experts -psiquiatres infantils, psicòlegs infantils i psicopedagogs- recomanen molt fermament que els menors MAI es connectin a Internet sense supervisió d’un adult i que, per tant, tots els dispositius amb connexió estiguin en zones comunes de la casa [20][21]. Però els dispositius mòbils intel·ligents o smartphones…. són mòbils!

És important tenir en compte que un dispositiu mòbil amb connexió a Internet (smartphone, tablet, iPad) és a tots els efectes un ordinador, i per tant susceptible de ser infectat o hackejat. Les estadístiques del ONTSI diuen que a Espanya el 59% dels dispositius connectats a Internet estan afectats per malware (software maliciós) [22]. A més, poquíssima gent té instal·lat un antivirus o software per detectar malware en els seus smartphone, tablets o iPads. És extremadament fàcil per una persona amb pocs coneixements tecnològics capturar converses, imatges, vídeos, etc… de dispositius sense aquestes app de seguretat. Es pot fins i tot gravar en directe a partir de la càmera del mateix dispositiu hackejat. En aquest punt us deixo la meva recomanació més forta per que poseu apps de seguretat als vostres dispositius mòbils i als dels vostres familiars més propers.

D’altra banda, multitud d’estudis demostren que el factor de decisió dels pares i mares per donar un mòbil als seus fills és el de tenir-los més controlats. Curiosament, els mateixos estudis també demostren que pels fills suposa un espai molt més gran de llibertat i independència respecte dels pares i mares. Així, molts pares i mares no revisen les apps que tenen els seus fills instal·lats al seus mòbils –o tablets o iPads- per respectar la seva intimitat, cosa que es contraposa a la raó inicial de la compra.

[16] “¿Por qué los microondas causan interferencias a las redes Wifi?”
[17] “Expert Docs Urge U.S. Secretary of Education: Play it Safe With Kids—Go Wired Not WiFi”
[18] “Message to Public Schools about Wireless Devices” [PDF]
[19] “Wifi in Schools”
[20] “FAROS: Decàleg de bones pràctiques amb l’ús de les tecnologies digitals” [PDF]
[21] “Guía para familias: manual del sentido comun en Internet”
[22] “ONTSI: Estudio sobre la Ciberseguridad y Confianza en los hogares españoles” [PDF]

Xarxes Socials i Comportaments Preaadolescents

Un cop ja tenen el mòbil, poden donar-se d’alta amb facilitat a xarxes socials i apps socials. A Espanya l’edat mínima legal per registrar-se en xarxes social és 14 anys. Us heu preguntat perquè? Totes aquestes xarxes socials creen perfils psicosocials per mostrar-vos anuncis més personalitzats i venen les vostres dades a terceres companyies. La llei de protecció de dades (LOPD) prohibeix la gestió de dades personals de menors de 14 anys. A més, els menors de 14 anys no tenen responsabilitat penal, i són els responsables legals dels menor qui correran amb les conseqüències del que ells facin. Una sanció econòmica per una cosa que ha fet un menor de 14 anys serà pagada pels seus pares. Escriure o enviar amenaces, calúmnies, injúries o difondre imatges d’altres persones sense la seva autorització, o dades personals, té conseqüències penals a Espanya.

“En España el 72% de los usuarios de 11 a 14 años con smartphone accede a redes sociales.” [23]

Malgrat això, cada xarxa social té la seva edat mínima, totes elles prohibides per alumnes de primària:

  • Edat mínima de 13 anys: Facebook, Twitter, Instagram, Pinterest, Snapchat, Google+
  • Edat mínima de 14 anys: Linkedin
  • Edat mínima de 16 anys: Whatsapp (16… 16? 16!!!!)
  • En cas de permís p/matern, a partir de 13 anys: Youtube, FourSquare, Flickr

De totes formes el problema no és tant l’edat, sinó que el risc ve donat per l’ús que es faci de les xarxes socials. L’escola DMS ha advertit dels greus problemes que suposa que els nens i nenes tinguin grups propis de WhatsApp – recordem prohibit a menors de 16 anys-, principalment per la dificultat que tenen a aquesta edat de gestionar els comentaris grupals –especialment en moments “calents”, d’assumir/entomar les crítiques –problema endèmic de la nostra societat-, però sobretot per la impossibilitat d’eliminar comentaris ja escrits.

[23] “La edad mínima en las redes sociales”

Ciberassetjament

En l’ús de les xarxes socials pels menors és especialment greu la problemàtica de la relació amb desconeguts, que en moltes ocasions seran adults. Recordeu que els nostres fills i filles no deixen de ser persones amb capacitat de decisió pròpia, però que no tenen desenvolupat el sentit de “perill real”.

Si us plau, mireu aquest vídeo amb els vostres fills i filles:

 

Les hemeroteques comencen a estar plenes de casos de ciberassetjament pedòfil (grooming). El cas més conegut al nostre país ha estat el d’Olot (any 2013) [24], però n’hi ha hagut molts altres.

Però també per ciberassetjament dels propis companys o coneguts de la mateixa edat. Com el cas de l’Amanda Todd (any 2012) [25].

Amb aquests exemples volem fer prendre consciència que deixar lliure accés a Internet a nens de primària amb accés a xarxes socials té riscos seriosos. Existeixen diverses opcions per tancar l’accés d’un mòbil a les xarxes socials, des de la utilització d’un sistema operatiu per nens –amb permisos de bloqueig-, a la utilització de apps de control parental.

[24] “Detingut un veí d´Olot per assetjar sexualment 25 noies menors per Internet” [Diari de Girona, des 2013]
[25] “Un caso de ciberacoso conmociona a la sociedad canadiense “ [El País, octubre 2012]

Technoaddicció

El nou manual de diagnòstic de salut mental DSM-5 [any 2014] descriu el trastorn d’addicció a Internet (IAD o ciberaddicció) com a nova patologia. Aquest trastorn és l’ús excessiu, problemàtic i/o patològic d’Internet. A Espanya els usuaris de 18 a 24 anys comproven el seu telèfon 75,6 vegades al dia de mitjana, dels quals un 10% admeten fer-lo més de 100 vegades. No hi ha dades sobre menors, però es tem que sigui superior [26]. D’altra banda Un estudi molt recent afirma que utilitzem el mòbil el doble del que ens pensem [27].

“España, líder europeo en adicción adolescente a Internet. El 21,3% de los adolescentes españoles está en riesgo de desarrollar una adicción a Internet. La media europea es del 12,7%” [26]

“Un tercio de los jóvenes españoles se considera adicto al móvil” [28]

El psiquiatres infantils també alerten de les noves patologies fòbiques relacionades, com la por incontrolable a sortir de casa sense el telèfon mòbil (nomofobia), cada cop detectada en individus de menor edat. A més d’altres conductes problemàtiques com el “phubbing”, que és l’acte d’ignorar l’entorn immediat per concentrar-se en la seva tecnologia mòbil (smartphone, tablet, iPad,…).

[26] “España, líder europeo en adicción adolescente a Internet” [El Mundo, gener 2013]
[27] “Beyond Self-Report: Tools to Compare Estimated and Real-World Smartphone Use”
[28] “Un tercio de los jóvenes españoles se considera adicto al móvil”  [EFE, agost2015]

Identitat digital

El gran problema d’Internet és que en la seva vessant més pràctica i ociosa està gestionada per grans corporacions, que aprofiten en molts casos els buits legals internacionals per vulnerar drets bàsics que tenim com a ciutadans (p.ex. el dret a l’oblit). Totes elles deixen clar de bon principi les regles per les quals es regulen, però ningú s’ho llegeix. Recordeu “ACEPTAR” i “SIGUIENTE”?

  • Google: Buscador, Android, Gmail, Maps, Chrome, Youtube, Blogger, Picasa
  • Facebook: Facebook, Wattsapp, Instagram
  • Yahoo!: Buscador, Tumblr. Al 2019 està aprovada la fusió amb Microsoft.
  • Microsoft: Windows, Hotmail, Bing, Skype, Messenger, (RIP Internet Explorer)

Com hem dit abans totes aquestes corporacions recopilen les dades personals dels seus usuaris amb finalitats publicitàries, però, a més, la lletra petita de la majoria d’elles diu que són propietàries dels continguts que els seus usuaris hi posen. Els menors -de fet molts adults tampoc- no són conscients que escrivint i penjant imatges en aquestes xarxes socials estan hipotecant de per vida la seva identitat digital i la dels seus coneguts, ja que la IA que crea i gestiona els perfils psicosocials funciona en malla. Estic convençut que en un futur no llunyà la identitat digital tindrà una rellevància cabdal. Fa 10 anys vivíem sense les xarxes socials, d’aquí 10 anys… i d’aquí 20…

Alternatives de Nova Generació: Control

Si el que volem és una tecnologia per saber on són els nostre fills/es i poder parlar amb ells/es en qualsevol moment –o ells amb vosaltres-, ara comencen a aparèixer nous dispositius que permeten fer-ho. Aquest n’és un exemple que comença a comercialitzar Movistar:

Filip
http://www.myfilip.com

En cas que ja tinguin un smartphone, caldrà buscar el mal menor. Hi ha alternatives, potser no tan elegants, però que permeten fer un seguiment del mòbil, de les comunicacions, de la localització i dels missatges de Wattsapp i email dels vostres fills i filles. En aquest cas us recomanem que llegiu això:

[Control parental per Android]
[Control parental per iPhone]

CONCLUSIÓ

Desprès d’haver llegit el post sembla clara la meva postura i la meva determinació. Malgrat això, soc conscient que ens un mesos, potser anys, i ja a l’institut, serà impossible no comprar-li en un moment o un altre. Quan ho faci, seguiré els consells de la Janell Hoffman, que va fer un contracte amb el seu fill per que pogués utilitzar el seu nou iPhone:

“Si acceptes el regal també aproves algunes normes i regulacions”

Si us plau, llegeix el següent contracte. Espero que entenguis que la meva feina és convertir-te en un home equilibrat i que pot conviure amb la tecnologia.

1. És el meu telèfon [de la mare]. Jo l’he comprat. He pagat per ell. Jo t’ho cedeixo.
2. Sempre sabré la contrasenya.
3. Si sona, respon. És un telèfon. Digues hola, sigues educat. Mai ignoris la trucada si és del teu pare o de la mare.
4. S’apagarà durant la nit i es tornarà a encendre a les 07.30h. Respecta els horaris de les altres famílies.
5. No el faràs servir a l’escola. Conversa amb la gent amb la que després et manes missatges. És una habilitat social.
6. Si se’t cau a la banyera, a terra o es trenca, ets el responsable de pagar la reparació. Has de tenir aquesta despesa previst.
7. No l’utilitzis per mentir o vacil·lar a ningú. No participis en converses que poden ferir a altres. Sigues un bon amic o almenys allunya’t d’aquestes situacions.
8. No enviïs missatges, correus o contactis amb gent amb la que no ho faries en persona.
9. No et relacionis amb persones a les que no portaries a casa.
10. Res de porno. Cerca a internet informació i comparteix amb mi. Si tens qualsevol dubte pregunta a algú.
11. Apaga’l o posa-ho en silenci quan estiguis en públic.
12. No enviïs o rebis imatges de les parts íntimes de ningú. No riguis. El ciberespai és més gran i poderós que tu. I és difícil fer que alguna cosa desaparegui, inclosa la mala reputació.
13. No feu fotos i vídeo de tot. No hi ha necessitat de documentar la teva vida sencera. Viu les teves experiències. S’emmagatzemaran en la teva memòria per sempre.
14. Aprèn a viure sense això.
15. Descàrrega música nova o vella o diferent de la que escolten milions de persones a la vegada. Gaudeix l’avantatge.
16. Els jocs de paraules, puzles o els d’entrenament mental són els millors.
17. Mantenim els ulls oberts. Mira el món que passa al teu voltant. Pregunta’t sense utilitzar Google.
18. Si no el saps controlar te’l trauré. Ens asseurem a parlar sobre això i començarem de nou. Tu i jo estem sempre aprenent. Som un equip.
(traducció per Jordi Bernabeu)

http://www.janellburleyhofmann.com/the-contract/

Aquest contracte va servir al grup de xarxes socials de la Policia Nacional espanyola per proposar el seu propi contracte entre pares i fills:
http://www.ara.cat/societat/Acuerdo-buen-uso-movil-Internet3jsb_ARAFIL20150518_0003.pdf

Espero amb aquest post serveixi de punt de partida per a la conscienciació dels pares i mares de la nostra escola del que suposa la tecnologia mòbil per a un menor. Però també de l’equip de treball que buscarà vies de col·laboració activa amb l’escola en aquest i altres temes tecnològics, dins la nova “Comissió de Tecnologia” de l’AFA.
tin_can_phone_kids L

Si has arribat fins a aquí, t’agraeixo la paciència.

 

Altres lectures recomanades:
http://www.educacion.navarra.es/documents/27590/27720/gu%C3%ADa+familias+internet+seguro/
http://www.menoresenred.com/a-que-edad-debe-un-menor-empezar-a-usar-un-smartphone/
https://www.incibe.es/CERT/guias_estudios/guias/guiaManual_redes_menores
http://politica.elpais.com/politica/2015/10/13/actualidad/1444761736_340844.html
http://ehtrust.org/cell-phones-radiation-3/children-and-wireless-q-a/

Àlex Vallejo
Enginyer de telecomunicacions i pare
Comissió de Tecnologia, AFA del CEIP Dolors Monserdà Santapau

Per qualsevol dubte amb els contiguts d’aquest post, contacteu-me a tecnologia.afadms@gmail.com

 

Llicència de Creative Commons
Aquest post està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

21 Comentaris:

  • jordina / Respon

    Àlex, Felicitats per aquest article!!! Impressionant la quantitat d’informació que has recopil.lat!!! Mil gràcies!!!!!!!

  • Judit / Respon

    Molt interessant, moltes gràcies!

  • Mariona / Respon

    Article molt interessant i necessari. Gràcies!

  • Andreu / Respon

    Molt bon article

  • georgina / Respon

    no em poso vermella si dic que jo sóc del 75% que he facilitat mòbil a la meva filla, i a pesar de la lectura d’aquest bon article, seguiré per aquest camí intentant inculcar normes d’ús i convivència tan pel mòbil com per les xarxes socials, igual que ho faig en tots els aspectes de la seva vida

  • Alfredo vazquez / Respon

    A título personal, me gusta el artículo en cuanto a la información que se puede obtener de él, y el análisis de los peligros potenciales derivados, pero no me gusta el contexto de terror y exageración de peligro que infunde leerlo.
    Yo ya he sido educado en el miedo, y no quiero que mis hijos se eduquen en él.
    Si hiciéramos un articulo similar sobre los peligros de acoso “real” es las escuelas o centros extraescolares, de las muertes de niños como viandantes y como ocupantes de vehículos, o el peligro probado de aumento de cáncer solo por el hecho de vivir en una ciudad…no saldríamos de casa.
    El articulo empieza “Plantegem aquest post com a recopilació d’informacions que tots més o menys hem sentit tal vegada, per donar una visió de conjunt i compactada sobre els pros i contres del fet que els nostres fills i filles disposin de mòbil.” solo he leido un párrafo de ventajas.
    Creo que los jóvenes ven el mundo de una manera diferente a como lo veíamos nosotros. Es imposible ponerse en su lugar, sus percepciones son diferentes, y no son tontos, la mayoría de ellos manejan internet y las redes con más criterio que los adultos.
    Pactar el uso del móvil o de las nuevas tecnologias, Si. Hacer un contrato, No. Un pacto puede ser educativo, un contrato es siempre coercitivo.
    Respecto a la adicción, hay que vigilar como cualquier otra, y hay muchas (una de las peores al trabajo).
    Aplaudo el articulo, porque aunque no me guste su tono y por ello lo critico, abre un debate sobre un tema a tener en cuenta. Invito a padres y madres que aporten su visión.

  • Gerard Vidal / Respon

    Un post interessant i molt, molt ben treballat. Bona feina Alex!

    Per posar-hi una nota positiva, crec que és una problemàtica en la que la principal causa, i també la principal solució, recau en les espatlles de tots nosaltres, els pares. Per això, crec que fóra bò organitzar xerrades amb pares en les que, més enllà de dir si comprar-li o no un mòbil al nen (a casa de cadascú no ens i podem ficar), ens centrem en esforçar-nos tots plegats en endarrerir l’aparició d’un mòbil a la mà dels nostres fills. I dic endarrerir perque aturar aquest moment ho veig una quimera (i, ull, tampoc vull aturar el progés).

    Em centraria ens fer-nos veure a nosaltres mateixos que, un cop més, els nens segueixen “conductes mirall”, això és, ens imiten. O ningú a enviat o rebut mai un Whatsapp mentre estem a taula o, pitjor encara, mentre el nen ens explica apassionat el gol que ha fet a l’hora del pati? El que dic és que malgrat pot semblar que no s’adonen, veuen com tenir un mòbil és, ja per nosaltres, un element imprescindible.

    No sé si algú m’ho compra…

    Perdoneu la parrafada. Sóc psicòleg i quan agafo enbranzida…

  • Gemma / Respon

    Alfredo,

    Perdona, de dónde sacas la información q dice q los adolescentes manejan internet y las redes mejor que los adultos?
    No entiendo porque el criterio de un adolescente tiene q ser mejor que el de un adulto en este campo.

  • Anna / Respon

    Gràcies Alex per posar en debat aquest tema mitjançant aquest article tan elaborat, penso que són necessàries aquest tipus de reflexions.

  • Laura / Respon

    Gràcies pel pots i per la informació. A mi també em sembla un tema molt interessant. Tot i així, no comparteixo algunes de les coses que hi diu. No sé per què tan d’alarmisme respecte als números. Qui compra o no compra els mòbils (més bons o més dolents), som nosaltres, els pares i les mares.

    El pacte a l’hora de donar o deixar el mòbil em sembla una molt bona idea aplicable també a altres dispositius. Nosaltres a casa encara no hem arribat a l’smartphone (arribarà segur, sense cap dubte, de fet ja ens pregunten ara si el podran tenir a 5è o a 6è). Amb el que hem de lidiar ara és amb l’ús de les tauletes o amb la compra o no de videoconsoles; també aparells connectats de gran valor i amb grans potencialitats, tan positives com negatives.

    Personalment m’inquieta la dificultat de poder controlar a què tenen accés, protegir-los de l’entorn i tenir la capacitat de prevenir un ús excessiu i una possible dependència. D’altra banda, crec que poden ser eines molt eficaces per a la comunicació, l’educació i l’aprenentatge. Així que caldrà trobar un equilibri…

    En això, com en la resta de reptes que ens trobem a l’hora d’educar als nostres fills i filles, em quedo amb la idea de “Tu i jo estem sempre aprenent. Som un equip”.

    Merci! Més informació i xerrades sobre el tema, seran molt benvingudes!

  • Amaia / Respon

    Una cosa està clara: Hi ha debat!.
    (Gerard; jo personalment et compro la teva reflexió sobre les conductes mirall…)
    Per cert que la Coordinadora AFAs districte ha demanat una xerrada sobre ” L’ús responsable dels dispositius mòbils”En aquest taller s’explicaran les oportunitats i els riscos de les tecnologies mòbils, els diferents usos que se’n fan per part dels estudiants i quines pautes poden adoptar les famílies per ajudar a assolir un ús responsable i enriquidor. El taller anirà a càrrec del Mobile World Capital, a través del seu programa mSchools. També s’ha demanat una altra titulada “Taller d’estratègia familiar en l’ús segur d’internet i xarxes socials (facebook, twitter…) a casa”

  • Claudia / Respon

    Només afegir que fa dos anys, quan el meu fill gran feia 6è al DMS gairebé cap nen tenia un smartphone. Ara hi ha un 75% a la nostra estimada escola? Si la cosa segueix així en un parell d’anys veurem als nens i nenes de P5 amb un smartphone a l’orella a l’escala de parvulari.

  • Alfredo vazquez / Respon

    Me alegra que se haya animado el debate y que como dice Alex, sirva para un debate dentro de las familias. Sigo hablando a titulo personal. Sin duda un niño de 12 años no necesita un móvil, a no ser que sea la presión social quien se lo haga demandar. Quizás ya a los 13 enredado en un instituto donde todos los mayores tienen móvil esa presión es más difícil de controlar. pero en primaria basta con un: NO. Más adelante si usan móvil, creo que no necesitan disponer de internet, ya existen wifis suficientes para su conexión , y eso evita que estén siempre pendientes del teléfono. Mis hijos en bachillerato y acabando ESO no tiene conexión a internet, lo hacen desde WIFI, en casa y en la escuela, y en el coche o de viaje compartiendo el wifi de nuestros telefonos. Respecto al control parental, no creo en él. de hecho lo he probado en escuelas y no funciona (es imposible que lo haga). Además hay tantas opciones a entrar en la red desde tantos puntos que es imposible controlarlos todos. Pongo un ejemplo. Los dos únicos casos que conozco de niños que se han ahogado en piscinas, es porque estas tenían protección. Los padres estaban confiados, fallaron y esos niños se ahogaron porque sus padres estaban tranquilos pensaban que estaban protegidos del peligro. Sin embargo conozco también varios casos de hijos de amigos que han salvado a sus hijos de ahogarse porque estaban atentos a que eso pudiera pasar. Estar pendientes, eso es lo importante, porque el peligro siempre, siempre estará ahí.
    En el caso de primaria, respecto al uso de elementos de comunicación, el tema está más en las tabletas que no en los móviles. Mi hija de 7 años es consumidora de contenidos en el tablet: juegos y películas. Es otra televisión donde ellos eligen lo que quieren.
    Solo usan juegos que impliquen un esfuerzo mental (hay muchos y muy buenos) cuando nosotros los padres estamos con ellos: entonces si; sino casi todo lo que consumen es simplemente visual, musical, o juegos de control manual…y sino estas encima solo la batería define el final de su uso.

    Respecto a Gemma, de que usamos mejor las TIC`s que los jóvenes solo tienes que analizar el uso que hacemos los adultos de Whatsup, donde proliferan mensajes, que si viéramos en los teléfonos de nuestros hijos….nos asustaríamos. Pero no solo eso, es la triste manera de gestionar grupos de whatup, correos electrónicos, el control de nuestra privacidad y la de nuestros contactos. Usamos mal los títulos de los correos, enviamos miles de correos inútiles, etc, etc. No podemos darles muchas clases a los jóvenes de como usar internet y los móviles, además ellos viven las redes de forma diferente que los adultos. Creo que las escuelas son un buen lugar para que los adultos hagamos cursos de como usar eficientemente internet, los móviles y las tabletas. No podemos enseñar lo que no conocemos.

  • Andreu / Respon

    És evident que el post ha valgut la pena perquè està donant lloc a més comentaris que cap altre i entenc això és el més interessant. El tema és complex, jo personalment sóc penalista i expert en ciberdelinqüència i el relat de la por m’és molt fàcil de dir, no us podeu ni creure “el que hi ha de dolent allà afora”, però no crec que sigui en ocasions el més útil.
    La tecnologia és per definició neutra. El seu ús la fa bona o dolenta. I, desenganyem-nos, això va molt depressa i en 20-30 tindrem implantat un xip al cervell connectat a internet (no és broma, és una de les hipòtesis del futur IoE = Internet of Everything).
    Per tant crec que el més útil és generar debat i donar informació, cosa que fa l’article, i després encara més aportar solucions i fórmules d’ús responsable.
    Per mi les claus són: aprendre els pares sobre les TIC per poder-les explicar als nens, ensenyar-los què significar usar xxss correctament, navegar segurs, regles bàsiques de privacidad i identitat online, explicar-los què és la reputació digital, l’ombra digital, etc. I finalment educar-los en tot el demés. Un nen respectuós ho serà també a internet.
    Aquest dimecres al Col.legi d’Advocats de Barcelona hi ha una jornada de l’APDCAT sobre Menors i Internet on potser hi participo però on s’abordaran molts temes com aquests.

  • Junta AFA / Respon

    Congrés Menors, Internet i Tecnologies: Créixer i conviure en un món digital
    Data: Dimecres 18 de novembre de 2015 de 9h a 14.15 h
    Lloc: Sala d’Actes de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, c/ Mallorca, 283, Barcelona
    http://www.menorsiprivacitat.cat

  • Andreu / Respon

    Avui al Congrés m’he quedat amb les ganes de saber si al DMS els mossos han fet algun dels programes formatius de seguretat a internet dels que han parlat: Internet tu a tu, Cibercaputxeta, etc. Algú ho sap?

  • eva / Respon

    Hola!
    Andreu, jo també he estat al congrés, perquè des del Síndic hi estem treballant, per cert m’ha agradat molt la teva ponència encara que no t’hagin deixat acabar…
    Estic d’acord que el plantejament d’aquest tema clarament porta al debat i que es manifesta una necessitat per part de molts pares i mares de parlar-ne, no sé si també hi ha aquest interès entre els mestres, però imagino que sí.
    Jo també he pensat que estaria bé plantejar al consell, per part dels pares representants de pares i/o del representant de l’AFA, que hi ha interès en què es treballi entorn a la presència de les noves tecnologies a l’escola. En concret podríem demanar que ens adherim, si no ho s’ha fet encara, al programa internet segura dels Mossos (potser s’ha fet) de què parla l’Andreu per a primària, però també que es faci algun tipus d’assessorament o formació a les famílies i mestres (s’hauria de mirar com).
    El Consell Escolar de Catalunya i el Departament d’Ensenyament han emès documents i protocols al respecte però potser estaria bé que es mirés d’entrada si hi ha un Pla TAC a l’Escola, demanar-ho, jo ho desconec i veure si és convenient que n’hi hagi, ja que potser està pensat més per secundària.
    Seguim
    Eva

  • Àlex / Respon

    Tinc entès que els mossos fan cada any una xerrada als nens i nenes de 6è, però ignoro la temàtica exacta. Aquest any sembla ser que també la faran.

    D’altra banda, diria que la Roser em va comentar que els mossos també havien fet alguna xerarrda per les families però que l’assistència era molt molt baixa es van deixar de fer.

  • Andreu / Respon

    El que és evident és que com a mínim des de fa 2 anys jo no he rebut cap notícia de formació per a pares perquè m’hi hagués fixat i ara en Max fa P5 i va entrar a P3. Si s’ha fet no tindria sentit destinar-ho només als pares dels nens més grans perquè és un tema que afecta tothom. En tot cas qualsevol cosa que es necessiti relativa a delictes informàtics si puc ajudar estic a disposició de tothom.

  • Marta / Respon

    Fantàstic l’article, Molt bona feina. Moltes gràcies.

  • Julieta / Respon

    Moltíssimes gràcies per totes les dades que ens facilites al teu post i per haver-lo escrit tan bé i fàcil de llegir! L’he recomanat! 😉

Deixa un comentari

El teu email no es publicarà. Camps marcats amb * són obligatoris

Categories