Home / DMS Film Festival / El DMS Film Festival recomana pel·lícules per a nens i nenes de cicle mitjà

 

Ens centrem aquí en un llistat de propostes cinematogràfiques per a infants de la franja d’edat que correspon al cicle mitjà. Si amb els infants de cicle inicial obríem les portes a l’univers de l’aventura i la fantasia, les nenes i els nens de vuit a deu anys es poden servir del cinema per iniciar-se en continguts més sofisticats i abstractes. Això no vol dir, ni molt menys, que hagin d’abandonar el cinema d’animació. Sempre tornant a la Pixar, obres com Toy Story 3 (Lee Unkrich, 2010), WALL-E (Andrew Stanton, 2008), Up, del revés (Pete Docter, 2009, 2015) o la recent Coco (Lee Unkrich, 2017) tenen una façana lluminosa i un missatge sempre conservador, però la seva complexitat argumental és gran, i s’hi aborden temes com els peatges de fer-se gran, la vellesa i la mort, la gestió de les pròpies emocions o la pervivència dels sers estimats en el record.

wall-e

Si volem recórrer al Disney clàssic, convidem a veure’n un passat de voltes: Alicia en el país de las maravillas (Clyde Geronimi, Wilfred Jackson, Hamilton Luske, 1951). I si ens convenç, podem buscar aquella mena de rèplica genial dels estudis japonesos Ghibli que va ser El viaje de Chihiro (Hayao Miyazaki, 2001).

L’univers de la fantasia que havíem encetat amb infants de cicle inicial pot dur-nos fins a la celebrada adaptació de la novel·la de Tolkien, El Señor de los Anillos (Peter Jackson, 2001-03) i…, per què no?, fins a la versió animada filmada per en Ralph Bakshi el 1978 d’aquesta mateixa peli, que convida a fer interessants comparatives sobre com han canviat amb els anys les tècniques per filmar pel·lícules.

I, seguint amb la fantasia, podem abonar-nos a la pinzellada gòtica d’en Tim Burton, des de Bitelchús (1987) fins a Eduardo Manostijeras (1992), passant per les dues aportacions a l’univers d’en Batman (1989 i 1992), o, en el camp de l’animació «stop motion», Pesadilla antes de Navidad (Burton/Henry Selick, 1993).

beetlejuice

Als vuit-deu anys, per algun motiu, les nostres filles i fills comencen a sentir atracció pel cinema de terror. Encara no els toca el Michael Meyers i el Freddie Krueger, però podem començar… pel principi: el cinema de terror de la Universal, i especialment les pel·lícules d’en Frankenstein, de James Whale (1931, 1934). O amb un altre clàssic del cinema de suspens-terror de veta metafísica, El increíble hombre menguante (Jack Arnold, 1957), que no els deixarà indiferents. I, per als agosarats, cinema de monstres per no posar-se-les a l’estiu: Tiburón (Spielberg, 1975).

Com afirmàvem en les propostes per cicle inicial, als infants els agrada veure pel·lícules protagonitzades per nenes i nens de la seva edat. Llancem tres propostes:  Super 8 (J. J. Abrams, 2011), un remake inconfés d’E. T. que parla del poder catàrquic de la fantasia; el títol de ciència ficció utòpic Tomorrowland (Brad Bird, 2015); i Cuenta conmigo (Rob Reiner, 1986), basada en un conte de l’Stephen King, que és una molt bonica història sobre l’amistat i la pèrdua de la innocència (com, de fet, ho són totes les històries de l’escriptor de Maine)

En aquestes línies sempre apostem pels clàssics, i comencem citant dos títols ben populars de principis dels anys seixanta: la romàntica Desayuno con diamantes (Blake Edwards, 1961), que rebaixa convenientment els continguts tèrbols de la novel·la de Truman Capote que s’hi adapta; i West Side Story (Jerome Robbins i Robert Wise, 1961), un musical excel·lent que obre les portes a la sensibilitat shakespeariana, ja que transcriu al món contemporani, de manera brillant, la història d’en Romeo i la Julieta.

Els dos últims títols citats apunten a la preadolescència, que ja no queda tan lluny. I també hi apunta l’«screwball comedy» o alta comèdia americana de l’època daurada de Hollywood, que ofereix uns continguts tan brillants pel que fa a l’escena com sucosos pel fet de retratar les sinuositats de les relacions interpersonals: Sucedió una noche (Frank Capra, 1934), La fiera de mi niña, Luna nueva, Bola de fuego (Howard Hawks, 1938, 1940, 1941), Las tres noches de Eva (Preston Sturges, 1941) i un llarg etcètera.

I si la ironia ens suggestiona, podem fins i tot començar amb en Billy Wilder amb la canònica Con faldas y a lo loco (1959), i continuar amb una altra perla, amb el còctel genial de suspens-guerra de sexes de Hitchcock a La ventana indiscreta (1954); si podeu apartar la vista de la pantalla, veureu que la vostra filla o fill està hipnotitzat, és l’efecte Hitchcock.

ventana

Comentaris pel que fa al visionament de les pelis en versió original: probablement no podem llegir en anglès Moby Dick, d’en Melville, ni en rus Els germans Karamazov, d’en Dostoievski. Però sí que escoltem les cançons en l’idioma que es canten, i amb el cinema succeeix el mateix: sempre que sigui possible, cal veure les pel·lícules en versió original.

Hi ha qui diu que interessa veure pel·lícules i sèries en VOS perquè així els infants practiquen anglès, i probablement és cert, però la defensa del visionament en versió original és defensable des del punt de vista estricte de l’experiència cinematogràfica: el cine és un llenguatge audiovisual, i les veus, el que diuen, però també com ho diuen, són molt importants, de la mateixa manera que aquesta dicció i expressivitat en la veu forma part de la interpretació, que és una de les expressions artístiques que aglutina el cinema.

No obstant això, és discutible que sigui oportú posar pel·lícules (o dibuixos animats a la televisió) en anglès quan els infants que no saben llegir –ni per tant seguir els subtítols: és cert que es familiaritzaran amb l’idioma estranger, però també pot tenir un efecte contraproduent: la sintaxi purament visual del cinema no és tan senzilla, i no entendre el que els personatges diuen els pots distanciar fàcilment del drama i, per tant, caure en el desinterès.

Per aquestes raons, probablement l’oportú és que l’accés a la VOS es produeixi en l’edat on la velocitat lectora permeti seguir sense problemes la velocitat en l’aparició dels subtítols i compaginar aquesta lectura amb el visionament de la peli. Al principi els farà mandra –«ostres, ara he de llegir???»–, però s’hi acostumaran ràpid, en deu minuts, sempre que la peli els interessi, és clar.

Esperem que us hagi agradat aquesta selecció i proposem que aprofiteu la secció de comentaris per deixar la vostra opinió i, per suposat, proposar-ne d’altres. Segur que en teniu algunes altres de preferides que no surten en aquest llistat. Estem esperant doncs la teva proposta!

 

2 Comments

  1. gLòRia 11 abril, 2018 at 2:51 pm

    Moltes gràcies!
    A casa, la primera vegada que miren una película o dibuixos no acostumbro a posar-los en VOS, pero tots repetim una vegada i una altra les mateixes películes, i la segona vegada que veuen l’Imperi Contraataca entenen perfectamentla frase: I am your father.
    La primera en català/castellà, les següents en VOS.

     
  2. yolanda 16 abril, 2018 at 6:44 pm

    Gràcies per recordar-nos tants títols!

     

Deixa el teu comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *